Fins aviat

per Albert Vilardaga

Hauran estat 152 números, pràcticament tres anys i mig formant part de l’equip de L’Independent, però tanco una etapa, passa un tren que em portarà una mica lluny, que no sé si tornarà a passar i em ve de gust agafar-lo. Recordo el primer cafè amb l’Albert al Salambó, jo estava nerviós, coneixia el diari perquè l’havia vist a casa i em va sortir la possibilitat de treballar-hi…no vaig dubtar-ho ni un instant! Cada moment del viatge ha valgut la pena, perquè ningú pot qüestionar la independència i professionalitat de L’Independent, perquè he pogut treballar amb una absoluta llibertat, perquè a hores dedicades no ens guanya ningú, però sobretot perquè la motxilla que m’emporto només hi caben agraïments.

No sé si seré capaç d’expressar l’agraïment que sento per tota la gent que forma L’Indepe, perquè no sóc massa bo amb aquestes coses, però els dies que em falten per aquí, intentaré que ho sàpiguen. Però els del dia a dia mereixen una menció especial: Al Bala, perquè demostra que allò que diu ell de “sempre hi ha notícies” s’ho aplica a foc, fins i tot aquests últims mesos quan el món estava parat, i perquè si entre setmana veieu un local amb llum al carrer Perla a les nou de la nit i no és un bar, acostuma a ser ell donant-li al teclat. A la Sílvia, per fer-m’ho tot tan fàcil des que vaig entrar per la porta, i sempre amb un somriure. Al Sergi, per compartir humor i els vespres llargs de dijous, i a la Cristina, perquè a vegades m’atabala, però m’ha aguantat els divendres a les set del matí que sovint no és fàcil. Tots ells han fet que treballar a L’Indepe sigui la millor feina que he tingut mai, veurem que presenta el futur. Marxo, però allà on sigui ho faré amb la samarreta de L’Independent posada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *