Posa un arbre a la teva lluita

per Oriol Hosta, expresident de Lluïsos de Gràcia

La lluita veïnal, tan necessària, sovint es presenta amb argumentacions populistes una mica agafades pels pèls. La raó de la reivindicació es vesteix, per donar pes a la proposta, de idees que amb el temps i amb el boca/orella van esdevenint el pilar central de la lluita. Sense tergiversar el motiu principal de la reivindicació la nodreixen de crosses que algunes vegades agafen un protagonisme exagerat. Aquest fet, ens distreu del fons real del problema i algunes vegades ens perdem pel camí.

M’agrada recordar el cas del Deutsche Bank, emblemàtic edifici a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Diagonal, digueu-me pesat si voleu, doncs n’he parlat en altres ocasions.

Avui mig inaugurat i conegut com a Casa Seat, dic mig inaugurat, doncs encara queda per acabar el guix més important de l’immoble. Aquest edifici de la ma dels seus promotors volia ser un hotel, la lluita veïnal ho va impedir. Així doncs, esdevindrà un edifici d’apartaments de luxe inaccessible pels veïns i les veïnes de l’entorn. També ho era amb la proposta de l’hotel de cinc estrelles o més, però almenys podia donar feina a moltes persones, i en el mateix paquet el promotor adquiria i regalava a la ciutat, entre altres coses, l’edifici conegut com a taller Masriera del carrer Bailèn de Barcelona per tal poder-hi fer un equipament pels veïns i les veïnes de l’eixample i alhora, a canvi de superfície edificable, donava una quantitat significativa de diners per tal que l’ajuntament pogués reformar el Taller i adequar-lo als usos que el barri desitgés. Tot això no va passar, estic parlant de l’entorn de l’any 2014.

Fa unes setmanes l’ajuntament presentava la adquisició d’aquest edifici (Taller Masriera), pagat amb una permuta d’un solar municipal, com un gran pas. Ara caldrà seguir gastant diner o patrimoni públic per reconvertir aquest nou i necessari equipament a l’ús que els agents culturals i veïnals desitgin tal com explica el propi ajuntament.

En resum, la reivindicació veïnal i la poca cintura municipal ha aconseguit perdre llocs de treball, perdre un solar municipal i gastar diners o patrimoni públic en una compra i futura reforma que ja estava pagada. Els promotors de l’hotel, ara apartaments, han fet i faran el seu negoci exactament igual. I nosaltres, els veïns i les veïnes, a favor o en contra, ho hem vist passar.

El cas de Can Vallmitjana al carrer d’Astúries i l’interior d’illa crec que ha estat a punt de caure en aquets parany. El tot o res en una negociació no funciona, sovint cal cedir per guanyar.

En el cas Vallmitjana estic segur que la reivindicació popular ha guanyat, malgrat verbalitzin i expressin un sentiment de derrota o d’imposició, però també penso que ho ha fet l’ajuntament. Aquesta vegada tinc la sensació que s’ha fet bé i com les nits electorals tothom pot esdevenir guanyador.

Qui ha tingut el paper de crossa en aquest cas i que, per poc, no ha esdevingut el motiu principal d’aquesta jugada ha estat un plataner (Platanus X hispànica crec?) que viu a l’interior de l’illa darrera del Taller Vallmitjana. Aquest pipa de pedra ha estat el millor aliat en aquesta lluita per part dels veïns i les veïnes com ho va ser, però en aquella lluita com a protagonista principal, l’alzina del carrer Encarnació.

En fi, cal que les lluites veïnals segueixin i que l’ajuntament i veïns s’asseguin a negociar, intentant entendre i acollir des de les dues posicions i si un arbre, que és un esser viu que tots apreciem, ajuda i facilita que això passi, molt millor. Posar un arbre a la nostra lluita funciona!

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *