Verdi mig guarnit

per Lola Capdevila

No puc dormir, fa calor! I què farem enguany per FM? Li dono mil voltes al coixí. L’endemà, en Sergi m’obre els ulls. Entro al local i la mirada se’m clava, sí o sí, al prestatge des d’on m’observen un fotimer de copes, guardons, reconeixements i premis de tota mena i una fotografia, en blanc i negre, que recorda la tradició i la llarga història d’aquest carrer. Quan puc recuperar la mirada de l’entorn, es fa evident la tristesa i la inactivitat veïnal del moment. Frenètica en edicions passades. Enguany tot és diferent. Diferent com ho han sigut aquests darrers mesos on la por, la incertesa i el dol han campat amb tota llibertat pel nostre entorn i no sembla que hàgim aconseguit viure gaire temps la “nova normalitat”.

Potser serà un any de recolliment que ens servirà per a replantejar futures edicions? Tant de bo! Aquest any, com gairebé tot, la Festa serà la mínima expressió i no es perdrà perquè les ganes i el compromís hi són però cal reconèixer que, per responsabilitat, la contenció i el simbolisme seran omnipresents.

Un guarniment aeri, una bona traca per homenatjar a les festeres i festers que ens han deixat aquests mesos: en Joan Ribera i la Roser Fàbregas, en Pere Figuerola i la Roser Muntané, això és els que es plantegen en aquest carrer històric de la Vila. Encara falten dies i potser el desànim i la inseguretat minvaran una mica o a l’inrevés, però no oblidem mai que som gent de pedra picada. Hi haurà noves edicions i noves generacions, segur!
Gràcies, Sergi, pel teu temps. Bona i responsable Festa Major per a tothom.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *