Vint anys d’esforç i dedicació

per Àlex Gutiérrez – Cap de redacció 2003-2006

On éreu fa vint anys? Al mòbil potser no trobareu gaires fotos d’aquell temps, n’haureu de buscar en àlbums o a l’ordinador. Imagineu que vau desplegar el primer número de l’independent de Gràcia. Què recordeu d’aquell exemplar? Si teniu dubtes, podeu passar per la redacció del setmanari i fer-hi una ullada a l’arxiu, segur que se us dibuixarà un somriure a la cara mentre l’aneu llegint. Com eren aleshores el Coll, Vallcarca, els Penitents, la Salut, la Vila, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova? Com ha canviat el nostre poble? Com érem i com hem canviat nosaltres?

Un altre exercici de memòria. Què recordeu del primer contacte amb el periòdic o les persones que el tiraven endavant? Recordo parlar per telèfon amb el Joan (veu inconfusible), el primer cafetó amb l’Albert i com a benvinguda, les portes obertes de la redacció. Quan vaig començar a col·laborar amb aquest fantàstic periòdic (aleshores mensual) em van sorprendre gratament les reunions de redacció. Eren amb tot l’equip, dissabte al matí, un cop al mes, en alguna terrassa d’una plaça on proposàvem temes, els debatíem i ens encarregàvem d’escriure’n els articles. Vist amb la perspectiva dels anys, aquella manera de funcionar em sembla genial.

Després va venir el moment de convertir-se en setmanari. Vaig formar part d’un gran equip de qui vaig aprendre moltíssim i de qui encara avui dia n’aprenc. Em vénen al cap vespres i nits de tancament, amb la feina incansable de la Meri i el David. La militància periodística de la Carina i les propostes amb mirada crítica del Sergi. Les aportacions de redactors com el Walter (encara conservo el clauer de Colòmbia que em va regalar després de visitar la família), el Gabriel i la seva ascendència brasilera o el Jordi i la seva inseparable bicicleta, parlar de les últimes tendències en música amb la Lídia, i presenciar alguna entrevista de la Clara per a la Contra. Les converses sobre fotografia amb l’Oriol i l’Andreu i les seves fotografies formidables, i compartir la tasca d’informació d’esports amb el Carles. També el cooperativisme de l’equip de DeBarris, i tota la gent que d’una manera o una altra ha col·laborat amb la redacció. Gràcies per aportar el vostre gra de sorra a un projecte il·lusionant.

Per tot això, una de les portades que millor reflecteixen l’esperit de l’indepe és la del número 300. Una gran foto amb gent que, llegint o contribuint, ha fet possible que el setmanari sigui cada divendres al carrer i a casa. Per aquesta experiència i la importància del servei bàsic (sí, bàsic) que presta aquesta publicació, m’encanta formar part de l’indepe. Més, ara que tenim vint anys. I vull que en siguin molts més.•

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *