Pep Creus (ERC): “No hi ha desmobilització sinó parèntesi; no toca una ‘mani’ de tres milions”

Pep Creus Vidal (Gràcia, 1969) és el nou president d’ERC a Gràcia, un cop l’assemblea del Casal Francesc Macià el va elegir per àmplia majoria al juliol. Creus milita a ERC des de 2015 (“sóc fill del 9-N”, diu), tot i que ve de la històrica Crida i del món de la cooperació internacional. Relleu de president, retorn de veterans i reivindicació de continuisme.

Com és la nova executiva? El fins ara president, Toni López, es va reivindicar com a president pont i el recanvi no havia de ser jo, sinó una dona, que hagués pogut ser l’Olga Hiraldo, portaveu del grup municipal, però no volíem que s’acumulessin càrrecs.

Tu també ets un president pont? Segurament, però, en la política de districte, repetir no és habitual.

No repetir és difícil d’entendre quan el partit té un bon moment. Puc repetir però no és el meu objectiu. Vull construir una executiva continuista però sempre pen-
sant en la renovació.

Ara fa un any l’Ajuntament se us va escapar er un pèl. El canvi de president és per fer que no se us escapi? El nostre objectiu és guanyar, però els canvis interns no responen tant a una clau electoral com a una clau interna. Els militants locals abans som veïns i interpretem els problemes des de la visió d’ERC. Per guanyar va faltar molt poc; ens va afectar la divisió del vot cap a Primàries i la CUP. En lloc de concentrar vot, es va centrifugar.

Com es motiva la militància en aquest moment de reclusió a casa, començant per la Diada? Al casal en 15 dies vam passar a telemàtic el que fèiem presencialment, però no és el mateix ni el que voldríem. Encara estem en una fase de grans incògnites, i més nosaltres que ens basem molt en el contacte amb la gent. No sabem com farem la campanya.

Ja treballeu com si la campanya fos imminent. Sí, sobretot quan hem anat avançant cap a la data de resolució del judici que pot inhabilitar el president Torra.

La desmobilització física pot fer perdre militants? Els partits fa anys que es replantegen el funcionament i els cal una reestructuració, però no és fàcil. El contacte telemàtic és una opció. No crec, però, que hi hagi desmobilització sinó parèntesi. Pot ser que no omplim a la Diada, però no perquè estic desmobilitzat sinó a l’espera de mobilitzar-me. Ho veurem si a les eleccions baixa la participació. Carrers buits no vol dir estar ensorrat, només que ara no toca una mobilització de tres milions de persones.

Paradoxalment els consellers d’ERC s’han deixat veure aquest estiu amb el problema de les terrasses o ajudant a traslladar l’arxiu Bruguera a Terrassa. Ha sorgit per generació espontània. Tenim uns consellers joves, que viuen la política d’aquesta manera. Socialment la política viu una certa crisi, però la idea de ser desinteressats l’entenem així. No és impostat ni cap estratègia.

També calia un reimpuls del grup municipal? Sí, per què no? El casal va apostar per l’Olga, que ja era secretària d’organització, i va guanyar amb molta claredat.

Ara entrem en una fase de precampanya, però a Gràcia quines prioritats immediates hi veus? Com a pla de xoc més immediat cal afrontar el vessant humanitari: la gent que es queda sense habitatge i que no té recursos ni per menjar. En un segon nivell, com ajudem el teixit econòmic, perquè no ens podem permetre que tanqui la meitat del comerç. Hem de parar el cop en aquests dos àmbits. Si trio un tercer, jo que hi vic al costat, voldria salvar ja les casetes d’Encarnació, però no sé si hi haurà diners. Caldrà rescatar primer les persones.

, , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *