Fetus: “Fem cançons boniques de pop amb un embolcall brut i punki”

Adrià Cortadellas és el pare biològic de Fetus, un grup de música nascut entre la Bisbal de l’Empordà i Gràcia. L’epicentre del fangar (Bankrobber), el primer disc de la banda capitanejada per aquest empordanès de Gràcia, camina per la quotidianitat de les seves lletres entre una encertada sonoritat punk-garage.

Quin vincle té Fetus amb Gràcia?
Sóc de l’Empordà però fa 13 anys que visc aquí. La meva vida passa molt més aquí que allà. L’imaginari de Fetus té un punt més empordanès, però es nota que fa temps que visc aquí.

Hi ha cançons, com Gram de Gràcia, que parlen de les teves vivències aquí.
Moltes les he fet estant aquí i, malgrat el grup sigui d’allà, 13 anys aquí influeixen moltíssim. Sóc un empordanès de Gràcia.

Canvia molt la vida d’un lloc a l’altre?
A l’Empordà s’hi viu bé quan ets adolescent… Tinc la sensació que aquí ets més jove més anys.

És un disc molt personal.
Tenia com un fill a dins. Es diu “L’epicentre del fangar” perquè estava passant un moment difícil, problemes, canvis… Sentia que estava al mig d’un fangar. En aquest disc hi ha moltes lletres terapèutiques, que em van sortir de dins.

Com sona aquest disc?
Són cançons boniques de pop amb un embolcall brut i punki. Dono molta importància a la melodia i a les lletres. Fetus pot sonar lleig, però és el principi de la vida. Cançons brutes però boniques.

Venies d’un grup, Sanjays, que cantava en anglès. Vas tenir clar fer-ho en català ara?
Fetus és molt menys pretensiós, molt més arrelat a Gràcia i l’Empordà i és tal com ha de ser, perquè ara dic coses molt més complexes, i això mola.

Ha estat complicat l’embaràs?
Un procés molt natural. Anava acumulant cançons i no sabia ben bé què en faria. El disc té un tarannà bastant cronològic. Tocava amb Sanjays i necessitava emancipar-me. Fer alguna cosa que només depengués de mi. El grup em va ajudar a acabar de donar-hi forma i el Joan Colomo s’ho va “currar” molt amb la producció, les melodies

Ara que ja has parit, esperes que la criatura camini aviat?
Espero anar fent “bolos”, anar-ho dosificant. Em mola Fetus perquè veig que és versàtil. És directe, transmet i agrada a gent molt diferent. I espero tornar a gravar d’aquí a poc. Però jo ja em guanyo la vida amb el meu, i m’agrada. No aspiro a tocar cada cap de setmana. Ho faig sense pretensions. El que vingui, benvingut serà. El que mola és ser realista amb el que hi ha i amb el que ets. Hi ha molts pocs grups que visquin d’això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *