In memoriam: Tío Paló, El Rumbero més gran

tió palóPer Antoni ‘Sicus’ Carbonell

El passat dia 8 d’octubre ens va deixar el qui, dins del món de la Rumba Catalana, era conegut com el James Brown, l’Oncle Paló.

Què puc dir-vos d’una persona que a banda de ser un gran artista ha sigut una gran persona, un gran Gitano, un amic per a totes les generacions de Gitanos i no Gitanos que hem pogut compartir amb ell escenari, treball, juergues i anècdotes que sempre quedaran dins el nostre cor.

L’Oncle Paló sempre ha estat present a les juergues i bodes gitanes, sempre cantava amb els ulls tancats perquè com deia “tanco els ulls perquè sento el que canto, em surt del cor” i matisava “quan un cantant tanca els ulls vol dir que ho està sentint, aquests són els que a mi m’agraden”.

A més a més de cantar des de sempre a les nostres festes, recordo quan el Gato va organitzar l’any 1988 uns concerts a l’antiga seu de la Unió Gitana de Gràcia, allà va ser on es va començar a donar a conèixer l’Oncle Paló a la societat no Gitana. Hi havia gent que venia als concerts només per escoltar a l‘Oncle Paló cantar i ballar amb la seva dona, la Tia Perla. Els que varen poder gaudir d’aquells concerts (jo tenia 14 anys) varen tenir la sort de veure la Rumba Catalana en estat pur.

L’any 1991 l’Oncle Paló es vestiria de blanc per participar en el concert de tornada als escenaris del Peret, celebrat al Velòdrom d’Horta, on va cantar el tema El Reloj, cançó que gravaria l’any 2007 fent duet amb Lucrecia.

Després del velòdrom va poder participar en diferents videoclips d’artistes com Peret, Jarabe de Palo, Macaco i, com no, amb nosaltres, Sabor de Gràcia.

tió paló (1)

L’any 2001 vàrem rodar a la pel·lícula El Gran Gato, de Ventura Pons una escena de com a través d’una juerga gitana al barri de Gràcia, el Gato Pérez va conèixer la Rumba Catalan a. Allà l’Oncle Paló, vestit de blanc, fa una actuació explosiva en un ball amb la seva dona, la Tia Perla. El mateix Ventura Pons em deia: “Sicus, increïble quins fenòmens”.

Al cap d’un any d’aquell rodatge, just el mateix dia, la Tia Perla ens deixava, moria d’un càncer. En aquell moment va ser com si part de l’Oncle Paló hagués marxat, recordo que va estar uns 4 o 5 mesos portant dol. Anava amb barba i gairebé no parlava, estava immers en una gran depressió.

L’Oncle Paló sempre ha tingut un caràcter molt alegre, sempre estava de broma i cantant, i degut a la mort de la seva dona, tota aquella alegria es va convertir en dolor, en pena, en ganes de morir.

Un dia vaig poder parlar amb ell, donat que a banda de ser un gitano del barri era cosí germà del meu avi i per tant família meva.

Li vaig dir: “Oncle, es vol morir?” Ell no em va acabar de respondre, no em deia res, tenia els ulls plorosos fins que em va dir: “A mi tot em dóna igual, fill meu”. Li vaig dir: “Mireu, Oncle, crec que podem fer feina i que els anys que Déu us conservi la vida podeu ser més feliç del que sou ara i podeu fer feliç a més gent”. Ell em deia: “On vols que vagi jo ara ja, s’ha acabat tot”. Després d’un estira i arronsa vaig aconseguir que canviés d’opinió. Ell mateix recorda part d’aquest diàleg al DVD del disc Patriarcas de la Rumba, Cosa Nostra.

tió paló (3)

A partir d’aquí va poder col·laborar amb nosaltres a diferents concerts per Catalunya i Europa i allà on anava, de veritat que triomfava, la gent al·lucinava amb la seva força, amb la seva elegància i sobretot amb un ball de guerra que ja ha passat a la història de la Rumba Catalana.

Quan vaig formar Patriarcas de la Rumba, va aparèixer un dia amb mig tema composat per ell. Em va dir: “Agafa la guitarra i a veure si t’agrada això, em va cantar un tros del Plánchame los Pantalones. Li vaig dir: “Uf, és un gol Oncle, brama”. Seguidament em va dir: “El que falta, acaba-ho tu”. Li vaig preguntar com havia composat la cançó. “Mira, estava al llit i em vaig començar a fer compàs amb el capçal que és de fusta i vaig començar a cantar i em va sortir aquest tema”. Després vam poder gravar el disc Cosa Nostra, recordo que en l’enregistrament de la seva veu em deia: “Nen, Sicus, si no hi ha whisky no es pot gravar”. Quan li vaig donar un Chivas 12 anys es va posar a riure i em va dir “la que liarem, jajaja”. La veritat és que aquell dia ens vam liar de juerga fins les sis del matí. De l’enregistrament no cal fer més comentaris. Qui no ha ballat Plánchame los Pantalones? Fa pocs dies vàrem estar treballant a Madrid i estava amb el Negri i el Paquete de Barberia del Sur, el Guadiana i alguns flamencs més i vam anar a un local de flamenc, el famós Cardamomo i la meva sorpresa va ser que la primera i única Rumba Catalana que vaig escoltar en un parell d’hores que vam estar dins el local va ser l’Oncle Paló i el Plánchame los Pantalones, els flamencs de Madrid em deien: “El Tío Paló es un genio, un fenómeno, el gitano Catalán com más arte que hay”.

Recordo, i és una anècdota que guardaré sempre en el meu cor, un dia que estàvem de gira per Europa i ens tocava actuar a París i em va dir: “Sicus, mai et podré pagar el que has fet per mi, si no hagués estat per tu estaria mort. A la meva edat veure tot el món que estic veient i a banda, ser aplaudit per tot el públic on podem treballar, fer videoclips, veure’m pels carrers en pòsters, que la gent em conegui i em saludi com si jo fos un gran artista, això no té preu, fill meu”. M’ho va dir amb llàgrimes als ulls. I és que era un gran artista, el que passa que ell no ho sabia.

I és que per a mi ha estat un honor haver-lo conegut i he pogut aprendre d’un gran artista i sobretot una cosa, que em va ensenyar a ser millor persona.

tió paló (4)

I vull acabar aquest article amb una frase que em deia ell quan acabàvem les actuacions: “Nen cara d’un pinzell, has vist el públic, hem aixecat” . La veritat de tot això només era una, que quan ell cantava i la Tia Pepi ballava i acabaven ballant junts per acabar la cançó, era quan el públic ovacionava amb més força que durant tot el concert dels Patriarcas. Amb tots els meus respectes als Patriarcas de la Rumba, l’Oncle Paló era el gran Patriarca, senzillament el millor, la seva pèrdua causa un buit molt gran, un buit irreparable dins el món de la Rumba Catalana i hem quedat tan consternats com quan va morir el nostre Gato. Era estimat dins del barri de Gràcia, dins els barris de Barcelona, per la comunitat gitana de Catalunya i d’Espanya, fins i tot a Perpinyà. Va ser un home graciós , simpàtic i molt molt gitano, un gran gitano.

Avui tenim la sort de poder gaudir de la seva música, dels seus vídeos i del seu talent innat, un talent que Déu li va donar per ser un privilegiat amb la seva Rumba… Sempre t’estimarem i et recordarem per ser el més gran.

“Plánchame los Pantalones, que me voy bailando al cielo. Que me espera la Tía Perla y voy a cantarle a Jesús el Nazareno”.

, , , , ,

1 thought on “In memoriam: Tío Paló, El Rumbero més gran

  1. Moltes gràcies! Excel·lent Sicus, fins i tot en la literatura! Qui és gran ho és en tot!
    Gràcies a tu SICUS, vam gaudir de l’art del Tio Paló.
    Després l’he anat veient i saludant per on me’l trobava.
    Teniu pensat en algun homenatge ben aviat al Tio Paló?
    Aprofito per acompanyar-te / -vos, en el sentiment.
    Al Cel Sia.
    Joan Josep.
    casal@poetic.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *