El Patronat Domènech anirà a terra per reformar-se

_DSC0142Després d’anys d’insistència i de canvis de pressupost i marxes enrere, el Patronat Domènech s’enderrocarà el curs que ve. Tot a terra per començar de nou. Les deficiències tant de manteniment com de mida i distribució de l’edifici que acull l’escola requeriran una intervenció integral. El 24 de juny, un cop s’hagin acabat les classes, el centre tancarà portes i els alumnes començaran el curs 2010-2011 a l’escola Pirineus, a Horta-Guinardó. La previsió és que les obres s’allarguin només un any.

La baixa catalogació de l’edifici del Patronat Domènech (nivell C), que està inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat, avala la reforma integral que, a partir del proper curs, canviarà punts identitaris com la filigrana gòtica dels balcons, per un espai més adequat al seu ús. L’edifici, amb més d’un segle d’història, es troba en un precari estat de manteniment i, a més, ha quedat petit per a les necessitats actuals de l’escola, tal i com s’ha reivindicat històricament des del centre. Ara ja hi ha dotació pressupostària: 4,5 milions d’euros.
El preprojecte que el Consorci d’Educació de Barcelona ja ha ensenyat als responsables de l’escola preveu reduir l’alçada dels sostres de l’edifici actual (de planta baixa més dues) per tal d’encabir-hi una tercera planta i una terrassa sense que representi una gran alteració del paisatge urbà d’aquest tram del carrer Gràcia, darrere de la Casa Fuster. La reforma inclou un nou soterrani que permetrà una sala d’actes ja diferenciada del gimnàs. L’increment de metres quadrats de l’edifici també repercutirà, lògicament, en la mida de les aules i del menjador, cosa que podria evitar els tres torns de dinars actuals.
Tot i la necessitat d’exiliar-se d un curs a l’ecola Pirineus, la directora de l’escola, Àngela Cruanyes, fa una valoració molt positiva de l’anunci de reforma perquè “tenim molt a guanyar-hi; la situació començava a ser massa precària.”

, , ,

1 thought on “El Patronat Domènech anirà a terra per reformar-se

  1. Ja que ningú ho ha comentat, i com molt be comenta a l’editorial, es un edifici que per molt que sigui de categoria C, val molt, i no com a objecte si no com a sentiment.
    Jo com a ex-alumne d’aquesta escola en llegir la noticia no he pogut evitar recordar els bons moments de la meva infància i el record intacte que en tinc dels meus primers 12 anys de vida, i òbviament les llàgrimes no han faltat.
    Potser em direu que es una resposta exagerada a la situació, però tenia la esperança de mantindre el record i poder-ho ensenyar un dia una escola de barri com poques o cap que hi ha.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *