Esteve Camps: “Tenim una xarxa associativa que no té ningú al món”

Camps va néixer i viure al Pla de Salmerón i després a la Riera de Sant Miquel. Va començar sent soci del Centre Moral, del qual posteriorment va ser-ne president deu anys. Va formar part de la Colla de Sant Medir La Victòria, també fou Secretari de la Federació de Colles de Sant Medir, fundador del G6, Secretari de la Federació de Carrers, i actualment és el president de la Junta Constructora de la Sagrada Família. Delineant industrial i pare de tres criatures, encara amb il.lusió ser el pregoner.

Com va viure l’elecció per ser el pregoner de la Festa Major?
Una sorpresa molt gran perquè ja feia quatre anys que no estava vinculat al Centre Moral. Quan m’ho van demanar, els vaig dir que tothom feia bromes en el pregó i que jo ni explicant acudits faig gràcia. Les sis entitats fundadores del G6 m’han escollit per unanimitat. Em fa il.lusió.

Segueix sent el mateix ara que té tanta responsabilitat?
Un mateix Esteve, a mi m’han inculcat que s’ha d’ajudar a la societat en tot el que es pugui i per tant sempre m’he dedicat a col.laborar. L’Esteve no ha canviat, sóc el mateix. L’agenda no és tan flexible com abans però un cop per setmana vaig al Centre.

Quan s’acabi la Sagrada Família…
Per mi serà un gran honor haver-hi pogut participar. Si el turisme va com fins ara i les noves tecnologies ens ajuden, que estan avançant molt, s’acabarà el 2026, l’any del Centenari de la mort d’en Gaudí. Anem a un ritme molt accelerat, les peces es construeixen fora i es porten aquí, aquest fet permet tenir un ritme ràpid.

El turisme beneficia o perjudica la ciutat?
Vaig assistir en un sopar on el senyor Trias deia que el 15% del PIB de Barcelona sortia del turisme. Ho analitzes i penses, si les empreses han marxat fora i vivim d’ells doncs mimem-los. Quan vaig entrar a la Sagrada Família, vam crear serveis sanitaris, ombres on poder descansar, racons on poder beure … Si aneu a la Torre de Pisa, la Torre Eiffel o el Duomo, veureu que tot està massificat. Només cal regular-ho i ja estarà.

També va tenir responsabilitats en l’arribada de Benet XVI a Barcelona.
Tot té un origen i un final. Vinc del món bancari i formes de pagament, estic molt vinculat a la seguretat. I em demanaren si podia portar les acreditacions de l’acte. Vaig tenir contactes que segurament no hagués tingut mai a la vida. I em vaig enriquir molt com a persona.

L’hi agrada la vida gracienca?
Hi ha hagut un canvi molt important a Gràcia, hi ha nous veïns que crec li han fet perdre la seva part acollidora, però és molt agradable conviure i passejar per Gràcia.

Gràcia és diferent a Barcelona?
La densitat d’entitats del barri de Gràcia és superior a la de tota Espanya. Per tant els graciencs som diferents. Tenim una complexitat diferent, una xarxa associativa que no té ningú.
Com li explicaria a un estranger que és la Vila de Gràcia i la seva Festa Major?
El meu fill mitjà va conèixer la seva dona a la Festa. Ella va venir aquí, des de Berlín, perquè li digueren que guarníem els carrers. Als anys 60, Porcioles, l’alcalde de Barcelona, ja portava als estrangers perquè veiessin la capacitat de convivència dels veïns del barri. Si llavors ja feien aquesta propaganda de Gràcia, imagina’t ara.

Les retallades la cultura popular poden fer desaparèixer la FMG?
No m’agradaria confondre cultura amb diners. Sense diners també es pot fer cultura de qualitat, només cal treballar i esforçar-se. A la meva època no hi havia diners per comprar plats i coberts de plàstic i cada veí baixava el seu plat i el seu got, i després el rentava a casa seva. Que no érem feliços llavors? Ens ho passàvem molt bé.

Text: Clara Darder

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *