Quimi Portet: “A Gràcia farem un concert musculós”

Quimi Portet (Barcelona, 1957) torna ala Festa Major, per primer cop en solitari, després d’haver-hi tocat molts anys enrere amb Kul de Mandril o Los Rápidos, les bandes que van posar les bases de Los Burros i El Último dela Fila. Portet subratlla la reinvenció del seu espectacle amb el disc ‘Oh My Love’ (Quisso/Global, 2012) per a festivals i es mostra confiat en la suma de nou públic a la seva causa. Demà 19 d’agost, a la Plaça Rovira.

 Arriba a Gràcia amb l’Oh My Love World Tour ja rodat amb una desena de concerts. Però al GREC li vam veure una variació important: un concert amb versions de Brian Eno, PJ Harvey, Evo, Sisa o Puntí. Farà una barreja?
No ho sabrem fins que estem a sobre de l’escenari. Fem el que ens ve de gust i decidim sobre la marxa. Sí que tenim un repertori assajat i, en principi, farem el concert de la gira però als bisos pot caure alguna d’aquestes versions, que vam fer en el marc d’un concert especial.

No havia tocat mai ala Festa Major, tot i quela Fundacióho havia intentat a Sant Felip Neri.
Hi havíem tocat amb Los Rápidos i amb Kul de Mandril als vuitanta. No recordo a quins carrers. Ho vam fer en condicions diverses. En els últims anys sí que hem tocat a Gràcia, a l’Heliogábal, i ara d’aquells concerts ha sortit l’oportunitat de tocar al Festigàbal.

Com serà el concert del diumenge19 ala plaça Rovira?
Serà un concert musculós, sense grans distorsions, però amb gresca i xerinola. Qui ens vingui a veure s’ho passarà bé.

 Com va la gira d’’’Oh My Love’?
Estem tocant a tot arreu i ens va molt bé. En aquesta gira ha passat una cosa curiosa: han desaparegut els teatres que anys enrere eren el nostre escenari natural per actuar, però com a conseqüència d’això hem adaptat l’espectacle a un to més enèrgic que ens va molt bé per als festivals.

Al festival Pop Arb d’Arbúcies, que alguns diuen que és com el Festigàbal però fora de Barcelona, una part del públic anomenat ‘modern’ sembla que va descobrir Quimi Portet.
Sí, a vegades passa, que la gent et veu i pensa ‘aquest és un tio que tocava fa molts anys’ i s’hi enganxa. Però a nosaltres ens agrada tenir nou públic, perquè et valora pel que fas ara. El que ens valora només pel d’abans té un pes que respectem, però a nosaltres ens agrada sumar a partir d’ara.

Text: Albert Balanzà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *