El mític Roure passa a mans de l’empresa Moritz

L’empresa moritz és a partir de dilluns la nova propietària del Roure, el mític bar de Lluís Antúnez encapçalat per Toni
corbillo durant mig segle. Que no salti l’alarma. Tots tranquils. Els habituals del Roure trobaran el mateix personal i la
mateixa oferta culinària. I el vermut, com sempre. Això sí, el Toni ja no hi serà darrera la barra, però vol acomidiar-se de tots aquells que l’han acompanyat durant tots aquests anys des de les pàgines de l’Independent. Perquè ell és tot un senyor.

“No puc més que estar agraït amb el barri i la seva gent”. Toni Corbillo explica amb el seu inconfusible estil, aquell que l’ha convertit en una persona de referència a la Vila, que ja li tocava jubilar-se. L’acompanya el seu fill, en Tony, que no pot amagar l’emoció quan explica que “hi ha etapes que s’acaben i que comencen d’altres”. I qui no s’emocionaria quan has crescut entre les parets d’un lloc que gairebé és una institució al barri. Així que el pare enceta ara una altra, però aquests dies no pot evitar les trucades. Una amiga que passa per Travessera durant la conversa amb aquest setmanari s’atura a saludar i no pot evitar la pregunta. “És que m’he enterat pel Twitter! Ens seguirem veien, no?” Corbillo som-
riu. “Ara podrem quedar més sovint”. La paella, el vermut, les braves, les fotos històriques… El Roure amaga moltes històries i una manera de fer poc habitual. “Si tingués 20 anys no obriria un bar com el Roure, sinó que faria un bar de tapes de dijous a diumenge”, assegura en Toni.  Però segur que aportaria el mateix estil i personalitat que han fet d’aquest espai de Lluís Antúnez més que un lloc on fan menjars. La transició, asseguren, no serà traumàtica i els parroquians que vagin dilluns al Roure no es trobaran sorpreses. I Corbillo puntualitza: el futur del Roure està assegurat: “El local és a mans d’una empresa potent amb gent preparada”. I com ell és tot un senyor, accedeix encantat a donar explicacions dels trasllat a aquest setmanari en un dia que baixa a Gràcia des del seu lloc de vacances. “No he pogut acomiadar-me de la gent, almenys que sapiguen perquè no em trobaran dilluns”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *