Els tres vestits de la núvia

Diu l’orgullós pare, l’Antonio, que se solen celebrar a Gràcia un parell de casaments gitanos a l’any, però el de l’Esther –la seva filla- i el Joel va ser sonat. Vistós, segur. Un espectacle de colors i alegria que va intensificar l’ambient de la Plaça Revolució un dilluns de finals d’estiu. Amb carrossa de cavalls inclosa i tres canvis de vestit de la núvia, com mana la tradició. La Gràcia gitana va vestir-se amb les millors gales fa pocs dies; l’ocasió s’ho mereixia. L’Antonio Malla i la Dolors Baptista, graciencs “de tota la vida” havien preparat amb molt d’esforç la festa que uniria a la seva filla petita, l’Esther, de 17 anys, amb el Joel, de 18, que ja feia dos anys que festejaven. “Ho hem pogut fer a costa de quedar-nos sense vacances durant molt de temps i de treballar moltes hores”, deixa clar l’Antonio. “Per si algú pensa malament”, afegeix. L’Antonio fa molts anys que es guanya la vida a la botiga de roba que té a Mare de Déu dels Desemparats, a tocar de la plaça Revolució, i la seva dona, amb un altre comerç al mercat del Ninot. Molts anys que aixeca la persiana cada dia, com tants d’altres.

Però l’Antonio canvia ràpid de tema per centrar-se en els sentiments i l’emoció de veure la seva filla petita vestida de blanc. Com mana la tradició, l’Esther es va canviar de roba tres vegades. El primer vestit, el blanc, extremat, orgullós. El segon, el de nit, per la festa que va tenir lloc a la sala Razzmatazz, després d’haver recorregut amb la carrossa alguns carrers de la Vila per fer-se les fotos. I l’últim, el de la prova de la virginitat, l’obligatori. Gairebé 400 persones hi van assistir a la festa. “Ens agrada que vinguin els familiars, coneguts i amics”, diu l’Antonio. I els amics també van venir de Sants i d’altres barris de la ciutat. Ja havien viscut fa uns anys un casament semblant amb el seu fill gran, però la cosa canvia quan és la filla petita la que decideix volar fora del niu. Tot i que tampoc s’allunyarà gaire, perquè es queden a Gràcia. “Va ser molt emocionant, la veritat. I tot va sortir molt bé”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *