Carlos Marques-Marcet: “Tinc ganes de girar full i iniciar un nou projecte”

carlos marquez
Foto: Eladio Sánchez

Un gracienc va ser el gran triomfador del premis Gaudí 2015. A Carlos Marques-Marcet, guanyador del Gaudí a millor director per ’10.000 Km’, el pots trobar a algun cafè de la plaça Virreina preparant amb l’ordinador la seva nova pel·lícula. Pensada i creada entre Los Ángeles i Barcelona, la seva ‘opera prima,’ plena de talent,no para de recollir bones crítiques. Aquest dissabte’10.000 Km’ opta a tres Goya: millor director novell, millor actor revelació i millor actriu revelació.

Vas créixer al carrer Verdi.

Sí, a dalt de tot. De fet, sóc vallcarquí. Vallcarca, lliure i tropical! Però sí, he fet molta vida a Gràcia.

La pel·lícula té algun altre vincle amb Gràcia…
Buscàvem un lloc a la desesperada, que semblés un pis de Los Ángeles. Vaig posar un missatge al Facebook i una noia em va dir que tenia un pis a la plaça Joanic que, des de la finestra, semblava que hi fossis. Té a veure amb l’experiència de marxar fora, deixar gent. Haver de parlar amb gent d’aquí Barcelona a través de pantalles… Aquesta doble vida que portes: guardar la vida que tens a Barcelona i començar-ne una de nova a Los Ángeles. És una acumulació de moltes experiències meves i de gent al voltant meu.

Què t’ha sorprès del seu èxit?
Que agradés a gent de totes les edats. Pensava que la gent més gran potser no hi connectaria, però presentant la pel·lícula molta gent gran em comentava que li havia agradat molt. Em deien: “Gràcies, ara entenc molt millor algunes coses”.

Aquesta identificació amb la història ha estat un dels secrets de ’10.000 Km’?
És una experiència que molta gent reconeix, s’hi sent identificada i parla d’una cosa que els toca de prop. Fas el que pots i creues els dits perquè a algú li arribi.

Què se sent en aixecar cinc premis Gaudí?
El que em va fer més il·lusió va ser el de millor actor. Em va emocionar que els donessin als dos actors (David Verdaguer i Natalia Tena). Els premis no fan millor o pitjor una pel·lícula. Ni era tant dolent abans ni sóc tant bo ara.

Com portes l’èxit?
El millor de tot és que, en teoria, serà més fàcil fer la segona pel·lícula.

I les crítiques?
No hi penso gaire. El que és bonic és treballar, crear. Intento no prendre’m gaire seriosament a mi mateix, però prendre’m molt seriosament tot el que faig.

Què n’esperes, dels Goya?
Intento pensar-hi el mínim. No en treus res, és millor pensar en els següents projectes.

No t’agraden les gales?
No n’he vist gaires, prefereixo veure una pel·lícula, però són molt importants per arribar a la gent i promocionar el cinema. Els de l’Acadèmia del Cinema Català han fet una feina molt important.

Tens ganes de girar full de ‘10.000 Km’?
De vegades penso: si us plau, que acabi això i comencem un altre cop a treballar.

Entrevista: Ignasi Fortuny

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *