L’Elèctric tanca definitivament després de quinze anys d’història i 3.500 concerts

14-15d
Autor: Fulvio Capurso

Amb nocturnitat i bossanova, així s’acomiadava dissabte passat l’Elèctric Bar després d’haver complert 15 anys amb l’actual projecte. Quatre anys de tancament de sala han ferit de mort el que ha estat un dels escenaris més prolífics de la Vila. Deixant més de 3500 actuacions per estela i set anys de programació diària el buc musical de Travessera amb Bailén s’ha aturat definitivament pels esculls de la burocràcia.

Ha estat un adéu sobtat però que venia gestant-se des de feia mesos. Malgrat buscar fórmules per omplir la tarda l’Elèctric Bar no acabava de trobar com viure sense els seus micròfons oberts. No és d’estranyar perquè el projecte que va començar la Marlene incloïa, des de l’any 2000, actuacions en directe com a essència del seu ADN. La sala d’espectacles de petit format, amb la seva entranyable escala de cargol, va ser des del principi el muscle que feia palpitar el local. Segurament alguns lectors recordaran les Impro-nits de Víctor Nubla, la humitat de l’afrobeat d’Aaron i Kwame, els concerts de Mazoni, els titelles de Jordi Bertrani, sobretot, els sempre divendres de Darlly Maia. Després de de 400 concerts els ritmes brasilers de Darlly seguien omplint setmanalment la sala. Per sobre de tot la Marlene destaca que l’Elèctric era un local on es podia provar sort. A la seva petita sala s’hi ha vist també cine, teatre, poesia o dansa. Les cortines de vellut vermell donaven pas a una programació oberta.

La porta de l’Elèctric va arribar a multiplicar-se en una programació il·lustrada en format còmic. En una aposta inaudita se’n van imprimir 48.000 exemplars a 32 pàgines, gratuïts, on queda palesa la diversitat dels seus espectacles.

La barra i el seu caràcter van restar intactes fins les obres de 2011 on els seus racons farcits es van buidar de cop. El mateix 2011 diverses inspeccions van tancar la sala. El muscle es va començar a aturar perquè, fa memòria la Marlene, calia fer constar la sala actual i el seu ús als plànols actualitzats de l’immoble. Dissabte van circular plats de feijoada, globus de color taronja i una guitarra elèctrica que anava canviant de mans. Carlinhos Pitera va tornar a tocar al bar que havia inaugurat quinze anys abans i Jordi Bertran hi va fer sonar una última rumba.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *