Festa Major:“Spain craziest block party”?

foto (16)“Go wild at Festa Major de Gràcia, Spain’s craziest block party”. És el títol que li dóna la guia turística Lonely Planet a l’article en què explica la festa major. Traduït: “Desmelena’t a la Festa Major de Gràcia, la festa de carrer més boja d’Espanya”. La Barcelona Tour Guide descriu el barri com “una zona famosa per una atmòsfera relaxada i bohèmia, amb places bullicioses i una vida de bar i cafè vibrant.”

“Si estàs visitant Barcelona a l’agost és inevitable que vinguis a la Festa Major”, diu Carla Carbonell, la presidenta de la Fundació Festa Major. I és que en els darrers anys s’ha obert el debat de la massificació turística al barri, i en concret a la Festa Major.
La Festa Major cada vegada atreu més gent i s’estén pels carrers de Gràcia. L’assistència durant l’especial quinzena d’agost es calcula per estimació: un milió i mig de persones. Si fa o no fa, la població de Barcelona. L’any 2014 va ser l’any amb més seguretat i amb més espais dedicats a activitats; aquesta edició els manté tots i a més amplia el dispositiu amb una segona corona a la zona baixa del districte, la més col·lapsada. El sentit únic a determinats carrers també es reforça, per millorar la circulació dels visitants. Els bars fan més diners: el Cafè del Teatre, al carrer de la Perla, explica que els ingressos entre 2012 i 2014 van augmentar significativament.

L’increment de l’assistència a les Festes Majors va de la mà de l’augment del turisme a Barcelona i també al districte. 7,5 milions de visitants són els que van passar per la ciutat durant tot l’any 2013: l’equivalent a la població de Catalunya. Aquests 7,5 milions haurien pogut trobar 6.500 llits a Gràcia, sense comptar els possibles 400 pisos il·legals que Albert Arias, geògraf i urbanista, estima que es poden trobar al districte. Per poder-ho imaginar cal pensar en que nou illes de l’Eixample senceres, dins de Gràcia, estan destinades a l’allotjament turístic.
Tenint en compte que la majoria de llicències de pisos turístics han estat atorgades després del 2011, l’impacte de l’activitat turística a Gràcia és innegable. “Gràcia era un barri de classes mitges i populars, i de cop els negocis i l’espai públic estan enfocats a gent que es pot permetre certs privilegis, com els turistes i la gent més rica” explica Helena Fabré, antropòloga i veïna de la Vila de Gràcia. “Aquest canvi acaba desplaçant a la gent que vivia aquí originàriament”, afegeix.
Fabré està explicant el procés conegut com a elitització o gentrificació, un procés que comença per l’augment del valor del sòl d’un determinat espai i que té com a conseqüència la pujada del preu de l’habitatge. Aquest augment pot portar a marxar els primers habitants i els comerços locals, que ja no es poden permetre els nous preus. A Gràcia, el preu del sòl ha pujat més de 200 euros per metre quadrat en dos anys, i ha perdut més de 2000 empadronats des de 2009.

Les conseqüències del turisme sobre el districte han obert el debat als diferents barris de Gràcia. La plataforma Gràcia on vas? s’ha configurat com la plataforma veïnal que ha portat la veu cantant per demanar un model turístic diferent. Recentment, han demanat que el nou pla d’usos redueixi les llicències de restauració. José, del bar Joali a la Plaça del Sol, es queixa que es centralitzin “tots els problemes de la nit i del turisme als bars” i carrega contra la culpabilització de les terrasses. “Jo visc a Gràcia, compro a Gràcia i treballo a Gràcia, i ara sembla que faig mal a tothom, si amb prou feines pago el lloguer”. El Cafè del Teatre també explica que si no fos pel turisme no podria quadrar els comptes.

Una altra de les demandes de Gràcia on vas? és tancar els habitatges d’ús turístic (HUTs). Gràcia és el tercer districte en oferta de pisos turístics a Airbnb, una de les plataformes per trobar allotjament. A Airbnb, un veí o veïna de Gràcia pot llogar una habitació del seu apartament, o el pis sencer, al turista.
El discurs generalitzat és que l’estratègia Airbnb permet a molts inquilins arribar a fi de mes, i funciona d’aquesta manera per a alguns veïns de Gràcia. Tot i així, un estudi d’Albert Arias, explica que el 2,5% dels perfils a Airbnb controlen el 30% de la oferta de HUTs, i el 60% de la gent lloga més d’un pis. Per tant, és més generalitzat el perfil de persona que té diversos immobles i en treu rendiment a través del turisme que no el perfil de veí que ha d’arribar a final de mes.

“Fa falta arribar un punt mig que encara no hem trobat”, diu Helena Fabré, i afegeix que “a la Festa Major el desequilibri i la massificació queden especialment plasmats”. Gràcia està de moda, per als barcelonins i per als turistes. Els hostals anuncien la Festa Major, igual que les agències. De fet, aquest any la Festa Major inclou una pàgina dedicada a explicar les jornades als visitants de parla castellana, anglesa i francesa. “La festa rep turisme des de fa molts anys i això és una realitat”, explica Elena Lanza, responsable de Tradel-Barcelona, l’empresa de traduccions que ha escrit el programa.
La presidenta de la Fundació Festa Major, Carla Carbonell, raona que davant del turisme el millor que es pot fer és pedagogia perquè els visitants respectin la festa. Enmig d’aquest debat, el conveni signat entre la Fundació i el Generator Hostel, que col·laborarà econòmicament amb els premis del Concurs de Balcons i oferirà un sopar als tres carrers guanyadors, ha estat criticat per la comissió de Progrés, que reclama que es renuncïi a l’acord. “No podem tancar les portes al turisme”, explica Carbonell, i afegeix que “tampoc en podem abusar”.

Trobar el punt mig. El punt mig per la Festa Major, però també el punt mig per al districte. Cal veure si el punt mig és el mateix per a totes les forces que interactuen a Gràcia.

Text: Mar Romero

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *