Mercè Montalà: “Admiro els que s’impliquen en la vida de Gràcia”

IMG_7358La pregonera de la Festa Major 2015 porta vinculada al món de l’espectacle des que tenia 15 anys, quan va fer la seva primera actuació al Teatre Almeria. Des d’aleshores no s’ha aturat. Ràdio, doblatge, televisió i teatre avalen una trajectòria brillant d’una dona que es considera tot terreny i que creu que el més important és treballar. Engrescada en el paper d’Aisha, la mare de la Fàtima, a la sèrie ‘El Príncipe’, aquest setembre la podrem veure als microteatres del carrer Bailèn.

Com valora que l’hagin escollit com a pregonera?
Per mi serà un honor, em fa molta il·lusió perquè sóc del barri. No m’ho esperava, en absolut. Ha estat totalment inesperat.

Com va rebre la notícia?
Em van trucar des de l’ajuntament i em van assaltar els dubtes: “I què diré?”, “I com ho haig de fer?”, “Quanta estona haig de parlar?” L’haig d’escriure i lliurar abans del dia del pregó perquè es puguin familiaritzar amb el text els que fan la interpretació en llenguatge de signes. Seran deu minuts i ja està.

Què dirà a el pregó?
Estic investigant la història de Gràcia, que és molt enriquidor, i en faré cinc cèntims. Sobretot vull desitjar als veïns que gaudeixin de la festa i mostrar la meva admiració amb els que s’impliquen a la vida de Gràcia.

Nous projectes professionals per gaudir-la?
Al setembre estaré als Microteatre amb la Montse Pérez, amb qui m’hi entenc molt. Serà una bona experiència. La Llibertat, la impulsora, és una dona forta, meravellosa, vaig fer de madrina de l’espai, i n’estic molt contenta. Farem un text de la Noemí Carrasco.

Canvis entre la nostra entrevista del 2012 i aquesta?
La feina que esperava i desitjava s’ha complert. La vida et prepara sorpreses desagradables, la meva germana va morir i va ser molt dur. I altres molt més bones: sóc àvia des de fa un any. Ha estat com un recuperador d’emocions, un naixement et fa bategar el cor d’una manera increïble.

És difícil el paper d’àvia?
Al teatre encara no l’he fet i m’agrada que m’hagi arribat abans a la vida que a la professió. No sóc una àvia com cal, treballo molt però quan hi sóc en gaudeixo. Si un fill és el que més estimes, imagina’t el fill del teu fill.

I la Irene (Montalà) com a mare, com és?
Doncs va decidir no treballar. Té un cap molt ben amoblat, tenint en compte la nostra professió.

Com a actriu ha estat molt valenta?
Sempre hi ha una persona que trenca les normes. Per què no has de ser tu? Cal tenir menys por i tirar endavant. Pensar massa ens paralitza. Hem de seguir endavant perquè potser som nosaltres qui canviem les coses.

Vull aconseguir a la meva professió…
Que la compartim tota la vida. Per mi no hi ha triomf més gran que el dia que em jubili poder dir que he viscut del que m’agrada.

Quins problemes hi ha en el món dels actors?
S’han tancat moltes sales. Per sort hi ha nous formats i sales petites i em sembla meravellós. La mateixa professió és qui genera més feina. Teatre als terrats, als microteatres… L’espectador veu l’obra de prop, viu la història des de dins. Hem de deixar més llibertat per crear.

El seu paper a ‘El Príncipe’ ha suposat un revulsiu en la seva carrera?
Gràcies al meu paper d’Aisha, que ha estat un regal i la posterior entrevista a El Periódico, probablement sóc la pregonera.

I com se sent amb el personatge?
Molt còmoda, tot i ser una patidora nata. Les meves sorpreses d’aquests anys m’han permès fer certa catarsi. Tot positiu.

La gent coneix el món àrab?
El desconeixem absolutament. Les informacions que ens arriben són tremendes i fa que tinguem por d’unes persones que no són com nosaltres. Però el que ens diferencia és el vestit i l’espiritualitat i res més.

Text: Clara Darder

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *