Verdi s’inspira en el Japó tradicional per omplir el carrer de toriis, jardins i geishes

p06f1La cultura japonesa més tradicional ha inspirat els veïns de Verdi, que han substituït els colors de l’Amazònia més verge -un guarnit amb què van aconseguir el primer premi l’any passat- pel vermell, blanc i negre que caracteritzen molts dels elements tradicionals nipons. Fugint dels tòpics i ressaltant les imatges més significatives d’aquesta cultura, Verdi rebrà els visitants amb un torii de grans proporcions -l’arc situat davant dels temples xintoistes- i il·luminarà la nit amb drac ple de colors. Realisme i detallisme són marca de la casa.

El local dels veïns del carrer Verdi funciona aquests dies com un engranatge perfecte fruït de l’experiència, l’esforç i les nombroses mans disposades al servei d’un projecte comú: fer un guarnit bonic, que els satisfaci a ells i faci gaudir tothom, que sigui l’ànima i l’esperit de la Festa Major, una festa que comença molt abans del 15 d’agost. De fet, ells ja l’han començat fa mesos i, tot i que el rellotge sempre juga en la seva contra, gaudeixen de cada pinzellada, cada retall o cop de martell. I com es tradició, aquí hi ha moltíssim de cada cosa. “Som molt detallistes i perfeccionistes”, explica Susanna Font, “i això ens ho podem permetre perquè som moltes mans”.

El guarnit estarà dividit en quatre zones: la porta d’entrada amb un torii fet de fusta (una estructura que arribarà als 5 i 6 metres d’alçada), un jardí (els arbres i les flors són signe indiscutible de la identitat japonesa), la cultura tradicional (amb un preciós drac que, sens dubte, serà una de les peces més destacades del guarnit i ara de les més amagades pels seus autors) i la zona amb figures emblemàtiques com les geishes o els lluitadors de sumo. A base de molts metres de tela de galliner, dos quilòmetres de plàstic pintat -que servirà per fer el sostre ple de glicines-, desenes de làmpades amb grafies nipones, 5.000 llaunes reciclades en peces que la gent haurà de descobrir què son, Verdi està construint un decorat detallista i de gran bellesa que sempre els ha identificat i que els ha valgut el reconeixement del jurat en nombroses ocasions.

Precisament aquest rigor els ha portat a escriure en japonès les frases i els noms que formen part del guarnit. “Va ser molt divertit quan un grup de japonesos es va aturar, el dia que treballàvem al carrer, a llegir els textos”, explica la Susanna. Els noms de tots els membres del carrer i diferents paraules com ara festa major o alegria s’han traduït al japonès; l’ajut i l’assessorament han vingut de la mà d’un veí japonès del carrer. Tot està pensat fins a l’últim mínim detall. “Hi haurà dos carrers, el de dia i el de nit”, recorden els seus festers. És clar, si no, no seria Verdi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *