Sidonie: “No som els Beatles però ho intentem”

Sidonienueva2Entrevista a Marc Ros, cantant, que han actuat aquesta Festa Major a plaça Rovira.

Us estreneu a Festa Major, almenys com a Sidonie…
Fa 20 anys vam tocar l’Àxel i jo al carrer Torrijos per Festa Major en un dels primers bolos de la nostra vida, quan estàvem molt peixos com a músics, i sens dubte hi havia molta més gent de la que acostumàvem a tenir.

Quin concert fareu a Rovira?
No t’ho dirà cap músic però quan acabes la gira és quan millor toques. Tot va molt més rodat i el resultat és molt bonic. Tocarem el repertori del darrer any i mig. El cert és que ens fa molt il·lusió tocar a Gràcia després de tants anys.

A més us precediran a l’escenari una banda molt ben recomanada, The Crab Apples. Sidonie caçatalents?
Els vam conèixer una nit, al Vinilo, i recordo que les Laies (dues de les noies components de la banda) em van passar el disc per si algun dia se’ns acudia portar-los amb nosaltres. Són súper joves i tenen molt talent. Hem arribat a un punt de maduresa artística que ens permet fer aquestes coses.
Aquesta maduresa artística us consolida com a banda després de 15 anys de feina i èxit. Quins són els reptes als què us enfronteu ara?
Sempre ha estat el fet d’entendre’ns, ens estimulem com a persones i també hi ha talent, sort i molta tossuderia. Aquest és el secret per no quedar-te en el camí, com ha passat amb molts grups. Hem de mantenir aquest repte. I també m’encantaria obrir-nos al públic sud-americà, i que hi hagués més intercanvi musical; el món global no ho és tant.

Quines inquietuds us mouen ara?
Abans que músics som fans de la música, i de la millor música és clar, i ens posem aquesta pressió per arribar a ser com David Bowie o Bob Dylan, potser no ho aconsegueixo però ho he d’intentar cada dia. Als 17 anys volíem ser els Beatles i mantenim aquesta il·lusió.

Els canvis en els darrers discos us han fet sumar nou públic?
I també perdre’n… Amb l’anterior disc ja ens va passar, però som valents i ens seguim reinventant. No volem caure en aquesta pressió perquè si no creus en el que fas t’acabes traint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *