Barcelona Pipa Club: “Hem traslladat la història; no volíem més turisme low cost”

p01f1Quatre mesos llargs d’obres són els que separen l’anunci del trasllat a Gràcia de l’històric Barcelona Pipa Club de la plaça Reial (i abans encara al carrer Montsió), fet a través d’aquest setmanari, i en traspassar aquesta setmana la porta del nou local del carrer Santa Eulàlia 21, el visitant troba la històrica barra, les fotos de Tete Montoliu i la pintura del Sherlock, les cadires, taules i sofàs, la sala Borkum i l’escenari amb el piano. El Pipa només s’ha desplaçat, i el president Josep Maria Navarrete, amb el secretari Miquel Monsonís, n’explica les raons.

Com heu parit el desplaçament i la transformació?

Era molt complicada l’adaptació però ho hem aconseguit, en línies generals. El local és més funcional, però era traslladar la història: les fotos, les pipes… Hi ha hagut un mimetisme automàtic.

Què es guanya amb el canvi?
Mantindrem l’esperit. Hem patejat tots els barris buscant local durant dos anys, i volíem que fos en uns baixos. A Gràcia podem guanyar més qualitat en el perfil de la gent.
Gràcia i no un altre lloc?
Hi ha bona comunicació, i al barri podem compartir coses amb altres associacions. Gràcia té caliu, i potser està més d’acord amb el nostre vessant cultural.

Què es perd?
L’entorn. la plaça Reial té una vista magnífica i el lloc és emblemàtic. Però el vam fer nosaltres: als 80 trepitjàvem ionquis, al 2000 patíem els hooligans i al 2010 ha entrat una fal·lera de nous locals que l’estan convertint en una plaça d’elit. Fèiem nosa…

Raons econòmiques?
La propietat ens va convidar a marxar. Es van passar set pobles. Estàvem pagant 8.000 euros mensuals… Ens van oferir un pis similar a la plaça Reial, però no volíem seguir pagant allò.

Com funcionarà el nou local?
Volem obrir abans del Pilar. Farem les nostres activitats, reactivarem el programa, tornarem amb el jazz manouche, i tindrem els socis de quota i els socis puntuals. Com sempre. [Entrant al local ens creuem amb Chino i Albert Bello, dos dels músics habituals].

És una nova etapa?
Hem tingut moltes etapes. Abans de la llei del tabac, vam dir que el món no s’acabava amb la pipa, que es podien fer altres coses; i amb la llei, van aconseguir unir-nos a tots els bàndols. El que hem fet menys en 35 anys és fumar.

Teniu por de perdre clients?
No. A la plaça Reial teníem un 50% de guiris, i aquesta serà la gran diferència. No ens interessa el low cost i la borratxera. Volem rellançar-nos, amb el mateix projecte, i adaptat a les circumstàncies.

Per què Pipa i jazz?
Potser és el tarannà del fumador reflexiu, i això s’adapta al jazz. Per escoltar jazz, has d’estar per la música, i això lliga amb la pipa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *