Adéu al Banc Expropiat: i ara?

IMG_20160526_115501Vehicles bolcats i cremats, càrregues policials amb trets de foam que toquen els balcons, pastilles de combustió per cremar més de 40 contenidors mentre els veïns criden des dels pisos o fan repicar cassoles, 65 ferits, un detingut. Prop de 5.000 manifestants en total. Així ha estat aquesta setmana l’adéu del Banc Expropiat. En quatre anys i mig hi ha hagut de tot: una estructura sòlida de solidaritat; l’enfrontament d’idees amb la propietat, un Ajuntament que ha pagat el lloguer i que l’ha deixat de pagar. I cap solució.

La història. Gràcia coneix almenys des del 2001 què és una batalla campal entre les forces policials i el moviment okupa, instal·lat a la Vila des del 1984. Des de finals de 2001, entre el desallotjament de Kan Nyoqui, a tocar de l’encara irreductible Kasa de la Muntanya, i el de Kan Titella, al carrer Astúries, en aquest cas amb 31 detinguts, les imatges d’enfrontaments són repetides. El 2006 es va produir el segon pitjor episodi, amb la desokupació i enderroc del KOLP La Fera, on ara hi ha la plaça de les Dones del 36 i hi havia hagut el passatge dels artistes: 500 veïns es van quedar sense llum i es van pagar 16.000 euros en desperfectes.
El projecte del Banc. Deu anys després, amb una part del moviment okupa optant per solucions de lloguer però amb una simpatia social superior a causa de la crisi econòmica i d’encerts en els arguments sobre habitatge o gentrificació, el Banc Expropiat havia emergit com a resposta concreta dels indignats en un antic local d’una entitat bancària on, per exemple i com a contrast dels antecessors històrics, no s’hi podia entrar alcohol ni s’hi feien concerts.

Violència d’uns quants. Què fa que 50 dels prop de 2.000 manifestants de dilluns acabin acaparant la imatge violenta del discurs de “la ràbia”, tal com l’assumeix el Banc Expropiat. “La ràbia que va esclatar ahir [dilluns] no és només a causa del Banc, és a causa de totes les detencions que hi hagut últimament, de tots els espais registrats, de tots els segrestos legalitzats, de l’assassinat de Juan Andrés Benítez que una vegada més fa palesa la impunitat policial”, apunten en un comunicat.

Veïns afectats. Però qui s’endú la pitjor part d’aquesta pugna política i social és el veïnat. El propietari d’un bar del carrer Topazi, el del quiosc del costat del Banc, el de la franquícia de Macson de Verdi han patit desperfectes. També l’amo del cotxe bolcat i de motos cremades o tombades. Les entitats bancàries van canviar vidres i van segellar-se en qüestió d’hores; Casa Fuster, protegida pels Mossos.

Els propers dies. Tècnicament el Banc Expropiat està segellat, encara que dimarts es reokupés per minuts abans que els Mossos llancessin les càrregues més violentes. Dimecres, abans del tercer dia de manifestació, que es va fer amb la policia bloquejant accessos, tres joves van enganxar a les planxes els actes de la setmana que ve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *