Irineu Tranis: “La cultura popular també s’ha d’apropiar del teatre”

És la primera vegada que actuaràs al Lliure. Emocionat?
Em fa especial il·lusió, la veritat. És el teatre de la meva infantesa, on em portava la meva mare, i ara hi actuaré amb una peça que ha despertat moltes expectatives. També és inevitable pensar que estàs en un dels teatres amb més càrrega simbòlica, igual que el Nacional.

Llavors és un salt qualitatiu en la teva carrera. I tampoc no deu ser fàcil arribar-hi.
Sí que és un salt i una oportunitat professional, tot i que sóc conscient que en aquesta professió no saps mai on treballaràs el dia de demà. I jo seguiré anant on sigui i on faci falta. Al Lliure o a les festes alternatives de Raspall.

Forma part de la professió, oi?
No deixem de ser comediants. I precisament el teatre no està visquent el seu millor moment. En d’altres llocs, com ara Anglaterra o a ciutats com Madrid o Berlín tenen més espais per al teatre popular. El teatre és un art d’expressió més, i així com la música té la seva vessant popular integrada i estesa, el teatre encara no, i per tant no arriba a la majoria. La cultura popular s’ha d’apropiar també del teatre.

Parla de ‘La visita de la vella dama’, que estrenes el proper dijous al Lliure de Gràcia.
Es tracta d’una obra a partir de la peça del dramaturg Friedrich Dürrenmatt dirigida per Jordi Palet i amb la companyia Farrés Brothers i Vicky Peña, que fa de vella dama. És un text dels anys 50 i parla d’un petit poble de Suïssa, que arruïnat espera la visita d’una senyora rica i poderosa que ha promès repartir mil milions a canvi de matar el seu antic amant que l’ha traïda.

Una trama que dóna molt joc per les implicacions morals…
Es posen en dubte els valors occidentals i què podem arribar a fer per diners. Però a més de la trama, resulta una obra complexa on hi ha titelles, música, actors… Ha estat una experiència molt enriquidora que m’ha permès treballar amb la Vicky Peña, que és molt gran.

I quins altres projectes més tens en marxa?
Tenim una gira força completa amb aquesta obra, però després estrenarem amb la meva companyia Mos Maiorum ‘Fronteres Sud’, una obra de teatre documental a la Villarroel. I en el festival GREC estrenarem ‘Gentry’, una altra peça de teatre documental que reflexiona sobre el tema de la gentrificació. Per aquesta obra hem parlat amb diversos testimonis. Això sí que és un drama. •

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *