Pau Bartrolí: “A la ràdio hi ha massa política”

Graduat en periodisme, de jove havia guanyat concursos literaris. Comença en agències de comunicació i tot seguit s’incorpora a Onda Cero Catalunya. Primer informatius, després programes, i posteriorment condueix a l’estiu ‘La Ciutat’ durant 1 any. Avui coordina el mateix programa, que presenta Mònica Gunther, tots els dies a les 12 h. Va viure l’atemptat del 17 d’agost en primera persona, ja que l’emissora es a la Rambla. Ha rebut un Ondas pel rigor i la bona feina d’aquell dia.

Com ha de ser un bon periodista?
Algú capaç d’escoltar molt i parlar poc. Amb enginy per qüestionar i capaç de construir històries. I amb molta honestedat, sobretot.

On t’agradaria arribar?
Ui, quina pregunta. Tenir fills, estar al costat de gent amb qui m’entengui, viure coses autèntiques, viatjar pel món. És això, no? Laboralment? Fer un projecte del que em senti orgullós. Millor si és a la ràdio. Sobretot m’agrada tractar amb gent.

Com es controlen les emocions a l’hora de parlar?
No sempre s’han de controlar, d’una banda són necessàries. Quan s’encén la bombeta i et poses els auriculars ja saps que estàs en antena i per tant, ja et poses en tensió.

El dia del l’atemptat treballaves a Onda Cero.
El 17 d’agost havíem fet programa, tu havies vingut aquell dia. L’emissora està davant de la Boqueria. Vam sentir crits, vam veure estampides de gent corrent, vaig veure cossos al terra… i vaig reaccionar agafant la gravadora i baixant a parlar amb la gent: “Com estàs?”, “Què has vist?, els hi preguntava. Els testimonis gravats els vam emetre al moment. Malgrat ser una notícia desagradable, recordo l’atemptat amb cert afecte, per la solidaritat i l’ajuda que ens vam donar uns i altres. L’eslògan #notincpor ja es respirava la mateixa nit. Els mitjans vam anar a remolc de la policia. La comunicació dels Mossos va ser impecable.

Què ens està passant com a societat amb l’islamisme?
Estem desinformats. La desinformació fa que tinguem pors absurdes com a societat. Hem de re-aprendre i millorar tolerància, empatia i altruisme.

El món del periodisme és imparcial?
No. Hi ha grups de poder que tenen mitjans i amb la seva ideologia volen influir en pro de la seva bandera. Per això és tan important que el periodista sigui honest.

Els periodistes heu de jutjar o no?
Gran pregunta. Jutjar no. Els periodistes hem d’interpretar, no n’hi ha prou en informar. Cal analitzar, i si no tens els coneixements necessaris, cal buscar un especialista que ens ajudi a interpretar els fets.

I quan el periodista és més important que la noticia?
Té molt a veure amb l’ego. És una pena perquè aleshores desapareix la notícia. Al mateix temps també està bé que el periodista tingui estil propi. Cal trobar l’equilibri.

De la ràdio canviaria…
S’ha mantingut en tots els temps i per tant alguna cosa estem fent bé. La màgia de la ràdio és el to de confidència que hi ha entre locutor i oient. Hi ha molta, massa política. Trobo a faltar la ràdio d’acompanyament, també l’agosarada i gamberra. I les transmissions d’una ascensió a l’Everest, per exemple, de fets que estiguin passant en directe, que és el que més força i valor dóna a la ràdio.

Què et queda per aprendre?
Molt, molt, molt. L’aprenentatge és constant, no? Jo m’ho passo “teta” gestionant emocions. Conèixer persones, conèixer llocs, i anar fent encaixar les diferents peces.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *