Roser Vilajosana: “Millor no posar la felicitat en la feina sinó en tu”

Comença a actuar amb 7 anys. Des del 2002 al 2010 ha treballat al Romea, al Lliure i al Nacional amb papers a Macbeth, Sis personatges en busca d’autor, Celebració (Festen) i Misteri de Dolor. Després Sueño de una noche de verano, versión de Deisy Portaluppi a l’Almeria i ara a Madrid amb ESCORIA, on set adolescents volen canviar el món. Al cinema, Los del Tunel i Sabates grosses. A la tele, Olor de colònia, Nit i dia i Com s’hi fos ahir fent d’una jove DJ.

Ara vius a Madrid?
Sí. Vaig anar-hi sense feina, vaig llogar un pis i començar a moure fils i a fer alguns cursos. Quan ja gairebé no em quedaven estalvis van començar a sortir els primers projectes. La vida em posa a prova però jo segueixo amb optimisme.

Com et definiries com a persona i actriu?
M’agrada pensar amb la imatge d’una ona expansiva, en el sentit que intento mantenir un estat vital ben alt, per sentir-me capaç de tot, i intentar ajudar als altres també a aconseguir els seus objectius.

Has estat enxaneta dels CVG, què apliques dels castells a la teva vida d’actriu? Què són per a tu?
Tenir sempre un objectiu a l’horitzó, i molta constància. Són un dels pilars de la meva identitat.

Què t’han transmès?
Ser tossuda i no deixar de lluitar pel què vull, també a caure, sí, però a tornar-me a aixecar per seguir endavant. És una metàfora literal.

Com ha estat créixer a la Vila de Gràcia?
Els carrers de Gràcia els sento com una extensió de casa meva, del meu menjador. M’hi sento molt a gust i ara, quan hi torno, me’ls miro amb un somriure.

Què li agraeixes al 2017?
Les mil i una oportunitats de ser valenta, tot i les dificultats.

La fama espatlla les persones?
Jo penso que dins nostre, ho som tot, i un pot decidir què polir i què no. David Trueba escriu: “Cuando dicen la fama le ha hecho más ensimismado, más egoista, más triste, en realidad olvidan que el tipo ya era ensimismado, egoista y triste, pero la fama le ha permitido ejercer sin reprimirse” i “Hay que pelear por una cierta visibilidad que no vaya contra tus principios.”

I et podria espatllar a tu?
Per mi, la recepta és no posar la felicitat en la feina, sinó posar-la en tu. Ser actriu m’ajuda en aquest objectiu, doncs som-hi.

És important treballar-se les emocions com actriu?
Treballar les emocions no té només a veure amb plorar i estar trist. Pots fer-ho des de la diversió de conèixer-te! Construir una bona base per després, amb un personatge, poder marxar de “tu” mil quilometres, sabent que tornaràs.

Formació d’actriu o millor fer-se a un mateix?
A mi em diverteix formar-me. A Barcelona em vaig graduar en Tècnica Meisner i també he estat uns anys a l’Estudi Laura Jou, i a Madrid he conegut en Fernando Piernas que és un professor increïble i espero noves convocatòries.

I que has après?
Em vaig prometre que faria cursos quan volgués passar-m’ho be, ja que l’auto-exigència no em deixava gaudir.

Ser actriu, significa ser menys que ser actor?
Ni més ni menys. Hem de seguir reivindicant la igualtat, començant per fer el canvi dins, i en tots els escenaris de la societat. Empoderar-nos.

Quin desig tens…
No limitar-me a l’hora de desitjar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *