J.M. Planas, seleccionador català de minibàsquet: “Es fa una gran feina tot i la manca d’infraestructures”

En Josep Maria Planas ha arribat fa pocs dies de Sant Fernando (Cadis) on ha aconseguit el 4t lloc al Campionat d’Espanya de minibàsquet amb la selecció catalana masculina. Fa més de 20 anys que dirigeix aquest combinat i com a gracienc recorda amb nostàlgia els seus inicis.

Quina valoració fas del campionat?
A nivell competitiu no hem assolit l’objectiu que volíem, ja que ens havíem proposat aconseguir una medalla i no ha pogut ser. La competència cada vegada és més forta i ara intentarem seguir treballant per ser un punt més competitius.

Quina és la teva vinculació amb el bàsquet gracienc?
Sóc nascut a Gràcia, vaig estudiar al Vedruna, i allà vaig dirigir un dels meus primers equips. Recordo passar-m’ho molt bé i cometre molts errors, però en vaig aprendre molt. Després vaig començar a La Salle Gràcia, el 2000 va ser un any molt especial, ja que amb els dos equips que entrenava a La Salle vam aconseguir ser campions d’infantil nivell A i júnior nivell B.

Què et vas emportar d’aquesta etapa?
Van ser 7 anys, dels 18 als 25. Vaig conèixer la que avui en dia és la meva dona i tinc molts amics d’aquella època. Va ser una etapa on vaig entrenar molt bons jugadors i vaig conèixer molt bona gent.

Com valores els resultats actuals dels sèniors a Gràcia?
Tenint en compte la zona geogràfica i la manca d’infraestructures, els resultats són molt bons, perquè es treballa molt bé. Amb les instal·lacions que hi ha no és gens fàcil i té un mèrit brutal.

El bàsquet base també juga un paper important perquè funcionin els sèniors?
És bàsic que els sèniors es nodreixin de la base. En el cas del Vedruna tenim l’exemple de l’Albert Martín que va començar a l’escola, i gent com aquesta ha de ser l’exemple a seguir, la identificació de club és molt important. A Lluïsos també es treballa molt bé i té molt mèrit tenir fer un sènior con el 70% dels jugadors siguin de la casa i puguin estar competint a la zona alta de 1a Catalana. Parlo dels casos que més conec, però segur que al Safa, al Claret o al Pedagogium també es fa bona feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *