El Consell de Barri i l’estultícia del sentit ‘comú’

per Xavier Borràs

Aquest passat dimarts, 12 de juny, ha tingut lloc a l’Espai Jove La Fontana això que en diuen el Consell de Barri, dedicat en un dels seus dos únics punts a “informar sobre el servei de neteja i recollida de residus al barri”. Me n’assabento, des del meu exili a la Garrotxa, perquè els veïns del meu edifici gracienc amb bon criteri van decidir uns dies abans en assemblea d’acudir-hi i presentar queixes i alternatives per veure de resoldre que ja fa vint anys que suporten estoicament un mal servei, amb acumulació de contenidors a les cantonades (Mare de Déu dels Desemparats/Siracusa) i sorolls fins a altes hores de la matinada, fins al punt que molts d’ells han hagut de traslladar-se a dormir a cambres interiors, més petites, per poder descansar mínimament i alguns ja s’han venut la casa i han marxat del barri.

El resultat de la reunió informativa -això sí, prou ben menada per un tècnic de l’Ajuntament del Districte- va ser el que ja em temia: no hi ha res a fer, mana el contracte milionari amb Fomento de Construcciones y Contratas (l’FCC de l’empresari mexicà Carlos Slim i de la madrilenya Esther Koplowitz) per damunt de la voluntat del veïnat. Els contenidors que s’acumulen a la cantonada i el brogit infernal dels camions continuarà i si a algú no li agrada que s’hi posi fulles.

Com que no és la primera vegada que parlo d’aquest enutjós servei (i potser no serà la darrera), avui volia posar l’atenció sobre la utilitat de l’anomenat Consell de Barri. Segons l’Ajuntament del Cap i Casal, “és un òrgan de participació ciutadana creat per resoldre totes les qüestions referents al barri. Un punt de trobada per a millorar la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat i augmentar la cohesió social». Subratllo, en negreta, el mot “resoldre” per fer palesa l’estultícia dels actual mandataris comuns a la nostra vila. Aquesta figura orgànica de suposada “participació ciutadana” no és res més que un contenidor receptor de queixes i lamentacions veïnals on els ciutadans reben copets a l’esquena davant les decisions unilaterals dels mandataris de torn, que semblen més stomesos a les lleis del mercat contractual que a atendre la necessitat de prendre bones decisions amb els qui pateixen les dolentes.
Les promeses dels comuns, quan van arribar al poder municipal, que “sí, que es pot” i que ara manaria la gent, no solament no s’han complert sinó que ha augmentat la sensació que tot plegat és una presa de pèl descomunal. Per comptes de promoure la democràcia des de la base, en què les decisions sobre la vida quotidiana al carrers i a les places es prenen de forma consensuada entre els ciutadans i els servidors públics que les han de dur a terme, ens trobem que continua la política, tan castissa, de l’”ordeno i mando” i la genuflexió tan nostrada del “no hi ha res a fer” i “tal dia farà un any”. S’acosten les eleccions municipals i els veïns del meu edifici gracienc, com tants d’altres al barri, crec que tenen bastant clar -després d’aquests anys de tanta democràcia des de dalt- que per molt que votin, qui realment mana és a anys llum de voler resoldre els problemes reals de la gent. És de sentit comú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *