Inclús als no inclusius

per Josep A. Torralba

Avui voldria parlar d’un tema que, per a molts, és insignificant, però crec li hem de donar el valor que té en realitat.
Quan es parla d’associacionisme a Gràcia, i en termes generals, sempre surten expressions com: cohesió social, integració, intergeneracional, inclusiu… Tot això està molt bé, però hi creiem realment? O ho fem servir per engrandir la nostra interlocució deixant clar que la nostra entitat és “lo más”?

Jo no jutjaré les intencions de cada entitat al respecte, només faltaria, ni donaré lliçons de què han de fer, només apuntaré una situació.

Sembla que alguna entitat s’ha començat a creure de veritat el tema de la inclusió. El problema rau en que sovint pensem només en persones amb discapacitat física, que està fantàstic, però ens oblidem d’aquelles que tenen discapacitats sensorials. N’hi ha que intenten cuidar els dos conjunts de persones, mirant de fer-ho tot accessible per a cadires de rodes i aportant persones que interpreten el llenguatge de signes durant l’acte o activitat que s’estigui duent a terme. Un gran aplaudiment per a qui ho està portant a terme!

El que em deixa sorprès són alguns comentaris que he escoltat i que, en resum, deixen entreveure que tot això que s’intenta fer és una tonteria i que no serveix de res. A aquests que pensen així no cal respondre’ls, però sí deixar molt clar que els demés continuarem fent aquesta feina i lluitant per a la total inclusió de totes les persones, i per les que opinen així també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *