La por, Salvini i el flautista d’Hamelí

per Valentina Baratti

Comencen les vacances! I tothom ja està pensant quants dies els queda per anar a la platja, a la muntanya o, perquè no, anar de creuer. Ha de ser el mateix que ha pensat el ministre de l’Interior i també el vicepresident italià Matteo Salvini, quan va dir que els centenars de viatgers del vaixell Aquarius anaven de creuer fins a València. ¡És clar que sí home! I els votants de l’anomenat polític aplaudint contents la seva grolleria. Però un moment: què és el que està passant? És simplement una altra visió política la que està saccejant Itàlia? O més bé una aberració moral dels valors bàsics?

El concepte de drets humans va perdent el seu significat, i aquest buit l’omplirà molt ràpidament la paraula que més i més va delineant la política italiana, i no només la italiana: la por. És justament a través del terror que la majoria dels ciutadans ha decidit votar al partit de Salvini. Els successos xenòfobs viscuts en els últims anys a Itàlia tenen un implícit suport de les institucions. Com ara l’assassinat d’un jove sindicalista africà al sud d’Itàlia. Tenia 29 anys. Cap paraula ha estat pronunciada, cap denúncia per part del govern.

Què està passant amb els italians? Un poble del Mediterrani, un poble d’immigrants, un poble acollidor i hospitalari. Tornem a la paraula clau: la por. La crisi econòmica, la corrupció i la inestabilitat han estat un fèrtil brou de cultiu per atraure aquella part de la població que s’ha vist empobrida any rere any. I Salvini, com si fos el flautista d’Hamelí, ha guiat perfectament l’electorat cap a ell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *