Quina República?

per Carles Camps Mundó

Aquest 12 de juny hi havia un acte prou important per fer un ple fins a la bandera a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, un acte que hauria d’haver reunit el bo i millor dels escriptors catalans, en una veritable celebració de la poesia. El poeta Lluís Solà hi llegia poemes de la seva Poesia completa (Edicions de 1984), un llibre que només es pot qualificar d’esdeveniment de la poesia catalana; no en va Solà és potser el poeta viu més important de la nostra literatura, sobretot després de la mort de Màrius Sampere. Una lectura amb interessants reflexions sobre país, llengua i cultura com a introducció de cadascun dels poemes llegits, que no eren sinó una mostra de la bondat intel·lectual de la prosa del poeta recollida al seu llibre Llibertat i sentit, una lliçó d’humanisme d’alta volada, perquè Solà encara forma part d’una cultura que s’importa a si mateixa, no pas per efímera vanitat, sinó perquè se sap imprescindible, encara que tants en prescindeixin, en qualsevol construcció de la polis. Només cal adonar-se per demostrar-ho de tots els esforços que es fan per destruir-la.

Doncs bé, la Sala Bohigas, amb capacitat per unes cent cinquanta persones, era mig buida. Aquell Onze de Setembre tan massiu a la Meridiana, mentre érem allà per demanar la llibertat com a poble que no vol renunciar a les senyes d’identitat que fan que Catalunya es digui Catalunya i no pas Castella, comentàvem que si tots els que ens havíem reunit allà ens compréssim un llibre en català al mes la nostra cultura seria imparable.

Torno de la Meridiana cap a Canuda. Mentre Lluís Solà llegia amb reconeguda expressivitat, el bar i la terrassa de l’Ateneu, institució “cultural” que es veu que serveix de poc més que d’escenari de pugnes electorals entre anciens et modernes, eren una festa. Feina tenies per trobar-hi cadira. La República també és anar a sentir els grans autors de la nostra llengua. Només alimentant el tronc cultural format per les figures canòniques del ram que sigui aixecarem la més necessària “estructura d’estat” com és la Cultura. ¿O volem una República anèmica, que en això sí que coincidiríem amb SCC?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *