Srdjan, el gracienc mutant

per Marina Fernàndez Torné

Ho deia Darwin, adaptar-se o morir. I Srdjan Skare -traduït al català, Sergi Tisores- n’és l’exemple viu. És el propietari del restaurant La Mostra, des de fa sis anys. En té cinquanta. Pel camí, s’ha colat en el vestit i la pell d’un munt d’homes: universitari, fugitiu de guerra, tenista, tauró de les finances. És la resiliència feta persona.

Nadiu de Croàcia, guarda intacte el record del dia que sa mare el va trucar urgint-lo a tornar cap a casa. Era l’estiu del 91, feia tercer d’Econòmiques i tenia pel davant una carrera com a tenista. “Fill, has de marxar ara mateix, és a punt d’esclatar la guerra”, i li va entregar un sobre amb dos-mil marcs i les claus del cotxe. Sense dret de rèplica, ni temps de lamentar-se, Srdjan va fugir del Zagreb. Dues hores després tancaven la frontera. “Als 21 vaig sortir al món, sol, dins d’un 600, amb un sobre amb diners, dues raquetes de tenis –que ara decoren el restaurant- i sense ser conscient dels perills de la vida. Perills que, gràcies a la gent bona que m’he trobat pel camí, no m’han arribat a fregar”. Després de tretze hores conduint va arribar a Dusseldorff, on vivia “un tiet tenista que em va salvar la vida” –al restaurant hi ha una foto seva, si voleu posar-li cara-. L’oncle va contactar amb un col•lega de Mallorca i hi va enviar en Srdjan, que va començar a guanyar-se la vida com a professor de tenis. D’aquella època balear conserva un pòster de promoció d’un show que feia amb uns compatriotes balcànics per amenitzar nits d’hotel. També l’exhibeix al local, busqueu-lo.

Mentre viatjava per Europa formant futures estrelles del tenis, va acabar la carrera i va aconseguir una beca per fer un MBA a Madrid. Nova mutació: de tenista a tauró financer. Amb aquest nou vestit, el 2001, va aterrar a Barcelona, on va treballar per Deloitte, General Motors, Opel i Deutsche Telecom. Tot rutllava: calers, amor, salut i estabilitat… La seva exdona –subratlla amb èmfasi el prefix- volia un negoci i va ser llavors, el 2010, quan li va comprar el restaurant. Tot va esberlar-se dos anys després. Ella va decidir que n’estava tipa, del local i d’en Srdjan qui, sense dret a rèplica, va tornar-se a transformar: de tauró financer a restaurador –i a ex.

Exerceix l’ofici amb una fruïció delectable. El secret? “Un ha de saber-se conformar, mantenir l’equilibri entre modèstia i ostentació”, confessa. Obre només els migdies entre setmana; podria treballar més, però no vol. No s’imagina esllomant-se nou hores al dia, “perquè això afectaria en la meva manera de tractar la clientela”. Una clientela fidel, per qui La Mostra és com el menjador de casa. La recepta Srdjan enganxa: “no vull ser hipòcrita, no m’agrada la hipocresia de la relació client-proveïdor, jo vull treballar amb alegria i ser honest”. I avisa que “el primer dia que passi sense poder somriure honestament i atendre amb afecte la gent, aquell dia, abandonaré”. Al client el mima fins al punt que escull el fil musical en funció de qui entra al local. Entra un grup de dones jubilades. Somriu, ho té claríssim: “la llista dels crooners”. You’re just too good to be true…. “sempre poso música de qualitat, cançons eternes”, diu. Eternes com Darwin.•

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *