Postals de gel

per Èric Lluent

En l’última visita a Gràcia vaig obrir la capsa de les postals familiars dels anys cinquanta i seixanta i vaig agafar-ne un bon grapat sense un criteri definit amb l’esperança de trobar algun gran secret familiar. De tornada a Reykjavík i havent-les llegit una rere l’altra, s’ha de dir que poc contingut rellevant contenen, més enllà del sentit de l’humor del meu besavi Antoni i la meva besavia Madrona. A Islàndia els agrada dir que, a causa de les condicions duríssimes en les que van haver de sobreviure durant segles, van aprendre a ser optimistes, a treure-li ferro als problemes i a gaudir del present. Doncs bé, sembla que els besavis deurien ser d’aquesta mena de gent, sinó no s’explica que amb seixanta-i-pico, i després d’un vida amb episodis terribles, encara els quedessin ganes de fer brometes estiuenques als seus néts via postal.

“Te enviem aquesta tarje perque junt amb la dels papes us refrigareu una mica que falta us farà. Una abraçada forta dels avis”, escriuen rere una fotografia de Cumbres nevadas del Montseny, el 19 de juliol de 1969, dirigint-se als seu néts. A la postal per als papes, la fotografia és de la estació meteorològica del Turó de l’Home, completament glaçada després d’una tempesta de neu, que bé podria haver estat feta el Nadal de 1962. Des d’Arbúcies, on els besavis van passar uns dies aquell estiu del tardofranquisme, la calorada es vivia amb més felicitat que no pas a la capital catalana. I un parell de postals bé podien pujar l’ànim o, si més no, dibuixar un somriure als més menuts de la casa.

M’arriben notícies de la calorada a la Vila de Gràcia i també el record d’aquelles nit de llençols arrapats a la pell, de balcons oberts i crits de borratxos que li volen dir al món que van borratxos. Donades les circumstàncies i la tradició familiar, només se m’acut enviar-vos una postal de gel, en aquest cas, una fotografia que vaig fer durant la gran nevada que va caure a Reykjavík el 26 de febrer de 2017, deixant cinquanta-un centímetres de neu en qüestió de tres hores. En la imatge, el llac Tjörnin completament glaçat, amb les casetes de la riba oest al fons. Aviam si amb la contra de l’Independent us refrigereu una mica, que no us vindrà pas malament. Penseu que el fred en excés tampoc és bo i que els islandesos que han de treballar aquest estiu a l’illa sacrificarien a qui fos necessari per tal de passar una setmaneta a Alacant.

Però, a banda de la postal de gel, us envío una petita crònica del nostre estiu. Si sou fredolics, us recomfortarà llegir-la. Si us agrada la fresca, l’enveja se us menjarà per dins. El mes de juny a Islàndia ha estat desesperançador. Penseu que aquí els hiverns són sinònim de reclusió, de foscor i de fe en un estiu millor. Doncs bé, arribats els mesos de vint-i-quatre hores de llum solar, la realitat ens ha sotmès en una depressió col·lectiva que se suma a l’eliminació d’Islàndia del Mundial -sí, de tant optimistes que són, hi havia un bon grapat que creien que podrien fer-se amb el títol-. El passat mes de juny, amb els seus trenta dies de vint-i-quatre hores cadascun, Reykjavík va viure un únic dia assoleiat. Era dimecres. I la gent sortia de la feina a corre-cuita per agafar lloc a les terrasses del centre. Patètic haver de viure un estiu amb aquesta angoixa per veure el sol un cop al mes, però jo també hi era aquell dia, a la plaça Austurvöllur.

Llegeixo al The Guardian que Islàndia està vivint el pitjor estiu dels darrers cent anys a causa del bon temps que fa a les Illes Britàniques. Per qüestions meteorològiques de pressió i corrents d’aire càlid, sovint, quan fa bon temps a les Illes Britàniques, fa mal temps a Islàndia, i viceversa. Doncs bé, sembla que allà a baix l’estiu està essent històric. I aquí, segueixen passant els núvols amunt i avall, però mai acaben d’anar-se’n i la paciència se’ns està acabant. Les temperatures ronden els vuit graus a diari, la pluja apareix constantment i l’altra dia vam haver de girar cua amb l’autobús a la zona del volcà Snaefellsjökull perquè se’ns abraonaven vents de més de cent vint quilòmetres per hora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *