Crisi mundial

per Joan Vall K.

No soc gaire aficionat a l’esport d’anar empaitant la pilota però els meus respectes pels qui cada cop veig que són més els aficionats i aficionades a aquest art. Amb l’arribada d’aquest darrer mundial de Rússia m’ha semblat que hi havia dies que amb els partits televisats, toqués el que toqués, el món s’acabava. Sense anar més lluny l’altre dia havia quedat amb algú per assistir a l’estrena d’un film documental inèdit i la persona no es va presentar. Al dia següent es va excusar dient-me que tenia futbol a la televisió. El partit en aquest cas enfrontava als equips de Nigèria amb Islàndia a les 17 h i tot seguit era el torn de les seleccions de Sèrbia davant Suïssa a les 20 h. El pobre lamentava al dia següent la seva matusseria per falta de cultura, segons ell. Sembla que aquests esportistes, alguns fugaços, són ara els nous influencers, ja fa un temps que existeixen, i que són ells qui ens han de dir i aconsellar quina colònia, rellotge, pizza, vi, gelat, samarreta, cotxe o xampú hem de consumir i fins i tot el lloc de vacances on hem d’anar. El curiós és que no recomanen llibres o pelis. Això és més compromès. Sembla que és imprescindible saber el dia a dia dels Ronaldo, Messi, Griezmann, Sergio Ramos o d’alguna estrella brasilera, però que és innecessari tenir present els noms de Gus Van Sant, Isabel Coixet, Albert Serra, Núria Espert, Mercedes Sosa, Pere Gimferrer, Marina Abramovic, Vicenç Altaió o Leopoldo Maria Panero. De totes maneres, cadascú que faci la seva o la meva, que tot és plural, o que faci el que li roti o l’ompli de goig, sempre amb respecte. A mi em segueix important i traient la son el que fa i decideix Fernando Alonso amb el seu futur i si es feliç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *