Quin comerç volem?

per Plataforma Gràcia On Vas?  

La pregunta sorgeix quan en algunes tribunes de l’Independent i al mateix plenari del Consell de Districte es parla del comerç, del Pla d’usos i de la Travessera de Dalt. Com se sol dir, anem a pams. En primer lloc tal vegada calgui recordar que el Pla d’Usos va ser el resultat –passat després pel filtre de les normatives europees defensores del lliure mercat, tot sigui dit- d’un procés participatiu dut a terme en el període de regidoria de na Maite Fandos, quan l’alcalde de Barcelona era en Xavier Trias.

La normativa que es va aprovar pretenia defensar, precisament, el comerç de la Travessera. Perquè de comerç n’hi ha a la Travessera de Dalt: Xarcuteries, forns (sense degustació) perfumeries, agències de viatge, algun súper, botigues diverses, de dietètica, per arreglar roba, i un llarg etcètera. La Travessera, a la vorera de mar te una riquesa comercial gran, d’unes botigues adreçades al veïnat. El Pla volia defensar-les de la pressió d’aquelles activitats econòmiques que han anat uniformant, empobrint el teixit comercial de Gràcia. Volia protegir-les de les pressions econòmiques que han portat a tancar moltes botigues del barri.

Quins interessos defensen aquells que amaguen aquesta trista realitat amb la que malviu el comerç de la Vila?. La liberalització de l’espai de la Travessera a què portaria?. El que es vol, com alguna al·legació al Pla d’Usos defensava, és que es puguin obrir bars i terrasses?. El que es vol és obrir més botigues de souvenirs?. El que es vol és que la Travessera sigui la via temàtica que porti al Park Güell?. No vàrem reivindicar, no ens vàrem manifestar en favor de la humanització de la Travessera, l’eixamplament de les voreres per ara perdre-les.

I parlant de la defensa del comerç de proximitat, des de Gràcia cap on Vas voldríem parlar, altra vegada, de la reforma del Mercat de l’Abaceria. D’una banda creiem que el projecte obre l’oportunitat d’un altre tipus de model pel Súper. Un espai on es pensi en la procedència i la manera de produir-se allò que es ven. Com ja ho hem expressat en aquestes mateixes pàgines, algunes experiències marquen una via on les formes de gestió i de treball s’apropen al veïnat, al que fan partícip de l’empresa.

D’una altra, i també pensant en el comerç, opinem que depenent de les dimensions de l’obra del mercat, la construcció afectarà profundament l’entorn. La reforma del mercat, sens dubte imprescindible, s’ha de mesurar, per qüestions econòmiques i per no allargar les obres més del necessari. Ni des del punt de vista logístic del mercat, ni per la mobilitat del barri és necessària la construcció de la segona planta soterrani. Estalviem-nos-la per no afectar innecessàriament els voltants, veïnatge i comerç, i per no fer unes obres més costoses del que caldria en temps on cal valorar socialment on es destina el diner públic.

A la Travessera, al Mercat, el comerç de proximitat que dona vida al barri sap que ens te al seu costat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *