El segle de l’Ángel

Al carrer de la Mare de Déu del Coll 22 hi ha unes misterioses portes verdes que custodien un gran edifici de maó vermell poblat de finestres i un preciós jardí. A l’interior hi viuen més de 170 grans persones. Cadascuna d’elles té la seva personalitat i la seva història. Són els savis i les sàvies de DomusVi Regina, com l’Ángel.

L’Ángel va néixer en un petit poble de Múrcia el 5 de març de 1917 -avui té 101 anys- en una família humil, sent el cinquè de sis fills. Amb 15 anys va venir cap a Barcelona, després que el seu tiet li deixés el carro per fer 30 km fins a Alacant, on va agafar un vaixell de càrrega. Durant la guerra, l’Àngel va ser carabiner de la República a les platges de la ciutat. Recordant aquelles dates, admet haver passat por i fred i haver vist morir molts amics, sentint les bales xiulant a prop fins que, un dia, va ser ferit en combat i va emprendre el camí de l’exili, on va ser internat al camp del Barcarès durant quatre anys. Amb el temps, va poder sortir per treballar amb uns pagesos de la zona i, tot i que va aprendre moltes coses, no tenia cap ofici, i per això no va ser acceptada la seva sol·licitud per emigrar a Mèxic.

L’Ángel va decidir tornar cap a Barcelona però, només arribar a la frontera, les autoritats el van enxampar i el van tancar als calabossos de Figueres fins que va ser traslladat a la comissaria de Via Laietana. Els presoners que pagaven tenien pensió complerta però, com que ell no podia, el seu pare li portava el menjar que podia cada dia. Va ser condemnat a dos anys de servei militar fora de Catalunya i va complir sentència a València.

Superada la condemna, va tornar a casa i va començar a treballar d’encarregat de magatzem de la fàbrica de màquines de cosir Alpha. Un diumenge va quedar amb una de les noies que veia passar per davant de la feina. A l’Ángel li agradava més l’amiga que no pas la noia amb qui s’havia citat i, per això, es va presentar a la sala de ball una mica preocupat. Però, sorpresa: havien vingut les dues amigues.

No es va separar mai de la Mercedes, se’n va enamorar a primera vista, i aquella noia d’origen gallec nascuda a Cuba, va ser la seva esposa. Primer, van conviure quatre matrimonis en un mateix pis fins que van poder tenir casa seva, on van tenir dos fills: una noia i, deu anys després, un noi. “No teníamos mucho dinero y, teníamos que estar seguros que podíamos criarlos”, diu avui.

Quan li preguntes quan ha sigut més feliç, no dubta gens: “con mi mujer”. La seva dona el va deixar massa d’hora; era el 1986. Es confessa un home feliç i satisfet, content del passat i relaxat pel present. Orgullós dels seus fills, que tot i els dubtes de l’Àngel, el van convèncer per venir a DomusVi Regina. Si li preguntes el seu secret de longevitat, respon: “mucha família, comer poco
y vida ordenada”.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *