Bicentenari + 1, un crit per revaloritzar l’essència festera

Societat

Volem gaudir de la normalitat de la Festa Major, després d’un Bicentenari accidentat”. Així s’expressava fa unes setmanes en aquest setmanari la presidenta de la Fundació Festa Major, Carla Carbonell, en la primera entrevista que feia després de ser reelegida en el càrrec (els últims) quatre anys. El Bicentenari ha passat deixant enrere també el sotrac dels atemptats del 17-A, que van obligar a suspendre un cap de setmana d’activitats (seran recordats el dia del lliurament de premis), i aquesta edició, la del Bicentenari +1, arriba amb una certa ànsia de normalitat per als organitzadors i amb les lògiques ganes d’entreteniment i de festa entre els visitants. Probablement més que en anys anteriors: d’una banda, perquè el Bicentenari va representar un esforç organitzatiu inèdit i amb múltiples punts d’ancoratge que van allargar-se des del 2 de maig de 2017 -amb el president Puigdemont inaugurant l’Envelat dels Jardinets- fins al 27 de maig de 2018 -amb tres dies de cloenda a plaça de la Vila-, i de l’altra, perquè la complexa situació política -i social- dels últims mesos ha entrat en una nova fase que havia arribat a paralitzar el món de la cultura. I la Festa Major de Gràcia és una de les principals expressions de la cultura popular i de la llibertat individual i col·lectiva. Normalitat, retorn a les petites coses que la festa propicia que la gent sigui feliç, un reset a l’estrés organitzatiu del Bicentenari. Això serà la Festa Major de Gràcia, la número 201 de la història. Aquesta normalitat, en tot cas, segueix representant una coordinació de voluntats d’arrel veïnal que generarà una estructura d’activitats on les comissions de festes de 21 carrers guarnits -un menys que el 2017- hi segueixen sent el puntal. L’any passat Travessia de Sant Antoni s’enduia el primer premi convertint el carrer en un poble-estació d’esquí d’alta muntanya, i el seguien al podi Joan Blanques de Baix de Tot i el carrer Jesús, que s’estrenava així a la festa. L’any passat Jesús i Maspons entraven a la xarxa de carrers guarnits, i enguany la Placeta Sant Miquel s’agafa un any sabàtic. Les festes alternatives continuaran tenint quatre escenaris principals: Raspall, Nord, Lennon i Sant Pere Màrtir, i el missatge polític s’amplificarà de nou en l’assaig de la Diada que l’ANC ha instaurat en els últims anys a la plaça Joanic. Entre els altres espais de festa destaca aquest cop la incorporació de Casa Vicens, amb una transformació especial del seu jardí i horaris especials d’obertura, i el quart Festigàbal a la Sedeta, enguany amb cinc bandes per nit. Però la Festa Major de Gràcia no només atrau milers de visitants pels guarnits que la fan diferent a totes les altres sinó també per les programacions que permeten seguir gaudint de manera gratuïta -i sense caure en grans formats- de grans noms de l’escena musical. És fàcil no només perdre’s pels carrers sinó pels racons de la programació oficial i alternativa de la qual enguany sobresurten les propostes de Dolo Beltrán, Tiki Phantoms o Shirley Davis a plaça Rovira, Miqui Puig, Ferran Palau o Mazoni a Travessia Sant Antoni, Sabor de Gràcia a la plaça del Sol, Buhos i Discípulos de Otilia a plaça de la Vila, Me and The Bees o Za! al Festigàbal, Soweto a Sant Pere Màrtir, Mariona Sagarra a Jesús, Falciots Ninja a Puigmarti o fins i tot Pantanito a la Perla. Sí, és cert que alguns repeteixen, justament perquè l’actuació es va suspendre pels atemptats, però comissions de festes i artistes van pactar la reprogramació de comú acord. Last but not least, la Festa Major de Gràcia continua apostant per valors universals: en primer lloc, la igualtat. Enguany, tal com va avançar aquest setmanari, de nou una dona s’encarregarà de ser-ne la primera cara visible en tant que pregonera: la doctora Elena Carreras, referent mundial en ginecologia i cap del servei d’obstetrícia de l’hospital universitari de la Vall d’Hebron, agafarà el relleu d’Agnès Busquets (amb Roger de Gràcia), Imma Sust i Mercè Montalà, que van ser les pregoneres del 2017, el 2016 i el 2015. En segon lloc, el respecte entre les persones: per segon any s’activa el protocol d’actuació Gràcia Antimasclista, que disposarà d’un punt d’informació a la plaça Revolució. En tercer lloc, el civisme, amb l’ampliació de la campanya Respectem els guarnits amb tòtems de lona a cada carrer que explicaran la feinada en xifres de cada guarnit. I en quart lloc, la solidaritat: tota la recaptació dels imants de fusta Ningú dormint al carrer aniran a benefici de la Fundació Arrels.•   L’Envelat, a tota màquina a Sant Pere de Torelló. L’Envelat de la Festa Major de Gràcia, reaprofitat com a equipament des del setembre a Sant Pere de Torelló, segueix funcionant en segona vida en aquest municipi osonenc sota el nom de l’Envelat del Polvorí. En aquest espai, per exemple, aquest estiu s’hi acull el festival Re-fes-te amb activitats com els concerts de Judit Neddermann, cinema a la fresca o una scape-room. Per Sant Joan i Sant Pere també s’hi van fer dinars i gospel, a l’abril s’hi va fer la trobada d’acordionistes i al gener actes gastronòmics de la fira de Sant Sebastià. L’acord entre la Festa Major de Gràcia i l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló és per quatre anys, prorrogables a quatre anys més.