Més enllà de la salvació de l’alzina bicentenària, que es va celebrar la setmana passada però que gairebé es donava per descomptada, la plataforma Salvem L’Alzina ha començat aquest dilluns a fixar un posicionament centrat en el futur dels casalots, la peça més dura de la negociació que fins ara només ha donat fruits de pacte verbal entre el Districte i Encarnación Invest S.L., els propietaris dels terrenys d’Encarnació 13-15-17 on s’hi projecten construir 28 habitatges i 42 places de pàrquing. L’assemblea es va reunir aquest dilluns a tocar de l’alzina i sota les branques de la palmera ja talada en els primers dies del moviment de terres acordant que rebutjarà qualsevol alternativa de construcció que suposi l’enderrocament definitiu dels casalots que hi ha als números 15 i 17. Aquesta és la partida que hi ha sobre la taula, tenint en compte que l’Ajuntament ha treballat a nivell tècnic en mitja dotzena llarga d’escenaris als quals hi planteja una solució tècnica i un preu de recuperació. La negociació política, en tot cas, ha cedit la paraula als propietaris perquè redibuixin el projecte sense tocar l’alzina. En aquest impàs, l’assemblea manté que la seva aposta és de màxims, amb l’expropiació -admetent que no serà fàcil. El Districte troba inabastable aquesta aspiració, per raons jurídiques i també de despesa, qua la calculen en milions d’euros.   Una cançó de Pete Seeger com a possible himne. L’assemblea va sumar propostes que ara estan sent analitzades com l’adaptació d’una canço de Pete Seeger com a himne, ‘El Parque Elysian’: “Que lindo el parque Elysian!/ Me gusta el parque Elysian / El aire es libre, amigos / No queremos fincas en el parque./ Queremos el zacate verde./ El parque es suyo y mio./ Los ninos necesitan el parque./ Preserven el parque Elysian./ No pasaran los bulldozers!”