L’Ajuntament ha acabat triant el sisè -i més complex- dels escenaris que els responsables de llicències i de serveis tècnics del Districte van posar sobre la taula en la tercera setmana de novembre, quinze dies després que esclatés el conflicte per les casetes i l’alzina bicentenària d’Encarnació amb l’inici d’unes obres que disposaven de llicència municipal atorgada a Urbanisme per fer 28 pisos i 42 aparcaments. Què ha canviat per arribar fins a les últimes conseqüències?

De salvar l’alzina a tot. L’obra es va iniciar el 7 de novembre. “Avui s’ha talat la palmera i un pi, i demà esta previst la tala de l’altre pi i de l’alzina”, deia el portaveu dels veïns Senén Rodríguez, en un primer correu enviat a l’Independent. El Districte va trobar un serrell tècnic per guanyar temps i frenar els treballs: Encarnación Invest S.L. va executar amb la llicència d’enderroc la retirada d’arbres. “Això no formava part de l’enderroc”, apunten els tècnics municipals. Abans de Nadal la comissió jurídica de la plataforma Salvem l’Alzina va trobar una escletxa legal per retirar la llicència d’obres: l’ordenança de medi ambient i la llei d’espais naturals. Això permetia catalogar i actuar retroactivament, i els serveis jurídics de l’Ajuntament van validar l’estratègia a mitjan gener.

Sí a l’expropiació. Els propietaris van acceptar la idea de canviar la simple modificació de PGM a pla especial i haver de construir en forma d’ela invertida per salvar l’alzina i les façanes, perdent bona part de les 42 places de pàrquing previstes. El que no volien era vendre el terreny. El 17 de gener l’Ajuntament finiquita la negociació i dóna l’ordre política d’expropiar per un preu “raonable” que s’acostarà als 10 milions d’euros. Només expropiar l’alzina ja en val un.

Nova proposta. El nou projecte municipal s’enfrontava a un element clau davant dels serveis jurídics: l’interès públic d’aquest solar per davant d’altres. I aquí és on apareix la idea de l’escola bressol i l’altra gran obsessió de la recta final de mandat: l’habitatge dotacional. Atenent als mínims de 12 pisos que obliga el Patronat Municipal de l’Habitatge, la proposta tècnica en preveu 15 en PB+3, amb una escola bressol a la planta baixa i el pati de l’escola a la part posterior del número 17, de manera que l’alzina pot ser un espai públic.

Suport polític inicial. BCN En Comú dedicarà dos mesos, fins al ple d’abril a Barcelona, a sumar una majoria necessària per fer una aprovació inicial del nou projecte, que en tot cas serà simbòlica en cas que les eleccions del 26 de maig sacsegin aquests números de suport. En principi, els comuns preveuen tenir suport del PDeCAT -que apostava per comprar-, ERC i CUP -els que més s’han deixat veure per les assemblees de Salvem l’Alzina. Ara bé, de moment, cap contacte.

Suport social i final incert. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha subratllat des de l’inici del conflicte que la pressió veïnal ha estat clau i així vol que segueixi sent. L’aprovació provisional i definitiva no arribarà almenys fins a l’octubre-novembre de 2019 i els propietaris tenen ben oberta la porta del conflicte contenciós-administratiu. Amb llicència concedida tenen possibilitats de guanyar. I entremig, aquesta setmana s’ha desallotjat l’espai. •