El dia que Fabra hauria complert 151 anys

Badalona es va quedar la inauguració de l’Any Fabra però Gràcia, finalment, ha estat a l’alçada d’un dels seus prohoms més famosos, nascut al carrer Mare de Déu de la Salut, tancant de facto aquest dimecres els actes d’homenatge amb una convocatòria del PEN just el dia que Fabra hauria complert 151 anys. A la sala d’actes del Districte, i just després  de la tercera ruta Fabra a mans de l‘activista fabrià Joan Josep Isern, quatre pesos pesants -Mila Segarra, Vicent Pitarch, Isidor Marí i Jaume Subirana- han remarcat des de diferents angles la figura de l’ordenador de la llengua des de l’àmbit dels escriptors però també des dels sectors favorables a l’ensenyament del català a les Illes i al progressisme al País Valencià. Però Fabra no va deixar a tothom content, com ha dit Segarra. “A alguns escriptors amb obra ja feta se’ls hi va modificar tot!”, ha advertit. El qui va ser nomenat el 1923 president del PEN “com a mostra de reconeixement social”, segons Subirana, també va modernitzar la llengua amb “les proves d’ús” amb els escriptors  per evitar estrangerismes o neologismes, com va apuntar Marí, i l’enriquiment a través dels dialectes. I la llengua era instrument cap a altres vies, polítiques, al País Valencià, com va subratllar Pitarch, i sinònim de ruptura. “Sense fabrisme no s’hauria guanyat la batalla de la llengua a València”, va concloure el lingüista de Vila-real.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *