‘Busito’ 129

per Conxa Garcia

Li diem busito carinyosament perquè l’estimem i ens fa un bon servei per anar i venir al Centre Cívic del Coll, a l’AVV. Coll-Vallcarca, al Centre Sanitari Pere Virgili. També fa una funció important a les sortides de les escoles bressol i de primària. Però vet aquí que el cotxe que tenim, que és nou (cosa que encara s’entén menys) té tres escales per pujar i baixar! Vaig preguntar al conductor com ho faria per pujar amb el meu nét amb el cotxet i em va respondre: “A pols, com tota la vida, senyora”. Jo ja sóc gran i no em vaig veure amb cor, creia que hi hauria una rampa per aquestes ocasions… En fi, no sé si n’hi ha, però si no, com puja gent en cadira de rodes? Ja no parlem de com pugem la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda… Em pregunto per què els autobusos grans només tenen un esglaó i el 129 en té tres. També penso que en un autobús de barri les persones que el condueixen han de tenir empatia ja que acaben coneixent les persones que hi pugen més assíduament i, també, ja posats, cal que vagin a una velocitat adequada als revolts que ha de fer. De vegades anem botant. Tot això se soluciona amb allò que es diu un bon servei i comprant cotxes adients a les necessitats que s’han d’atendre.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *