La mala gent

per Ernest Cauhé

Simulen no veure’t i respectar la llei. Tenen cor fred i butxaca calenta. Quan l’ocasió es presenta, despleguen les ales i fixen l’objectiu. Qui els ha deixat sortir del niu? Són la mala gent.

Exhibint victimisme i bona educació, no els cal parlar ni entendre raons. Nosaltres per sort, no som d’eixe món. Són la mala gent.

Trafiquen amb paisatges i amb bodegons. Van guarnits amb seda i de vint-i-un botons. Habiten cases buides d’ànima i folrades d’or. Conviden a pastes quan l’ocasió els convé. I mentrestant estudien com s’ho poden fer per escombrar cap a casa, sempre, dia sí i dia també. Són la mala gent.

Als negocis immobiliaris s’hi senten com a peix a l’aigua. Diuen que és la llei del més fort. Si ens fan perdre el nord, hauran vençut. Per això cal cridar als quatre vents: esma, esperança, força, sou la mala gent.

El dia que el món giri, en sentit oposat, o a l’inrevés, ballarem sobre la vostra tomba. El cafè i les pastes, per després. Us farem saber a cau d’orella, no ho digueu a ningú, que aquesta vida és un miracle, malgrat vosaltres, malgrat el tuf. Cors corcats, ments despreciables, voldria ser ben vehement: els homes som bons per naturalesa, us arrencarem com la malesa. Perquè sou molt mala gent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *