Nàufrags

per Luis Ángel Fernádez Hermana

En en el 30% del territori d’Espanya està el 90% de la població, i així sense comptar als turistes, i sense comptar als turistes amb els quals la xifra es dispara. Per suposat, que hi ha més cotxes. i podem dir que no podem marxar a viure al camp el 40% de la població per equilibrar la situació. No, no podem, no volem, i no ho pensem. Però aquest és precisament l’assump- te fonamental. Que hem de començar a pensar-ho. Reflexionar i analitzar què fem davant una situació d’aquest tipus, i sense necessitat de ser optimistes, potser arribem a una solució intermèdia, perquè aquest 90%-30% no ho és. I fer-lo pitjor es pot, però ens costarà. Un d’aquests punts intermedis ja existeix, les ciutats són illes tèrmiques urbanes. La seva sola existència contamina. Madrid i Barcelona, les que més al territori espanyol. I no només elles. Terra de ciment. Edificis. Teulades sense cap test. Carrers i autopistes. Tropocientoscotxes. Població en creixement, al cen- tre i a la perifèria. Si, a més, molts vegans, però la seva existència i les seves preferències també contaminen. Pregunta. Si es planteja reduir el tipus de combustible dels cotxes perquè aconseguim respirar i no morir en l’in- tent, no seria sensat també canviar els percentatges de la relació territori/població, així com els seus usos i costums, per aconseguir un grau de millora en les nostres perspectives de supervivència? Gràcies per llegir el missatge dins d’una ampolla d’un nàufrag.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *