Europa-Sant Andreu. Fins on arribarà la rivalitat?

per José Manuel Díaz Basarte, periodista

Fa tres diumenges es va viure un episodi de vergonya, quan en el derbi Sant Andreu-Europa uns quants membres dels afeccionats radicals dels quatribarrats, els Desperdicis, van creuar tot l’estadi Narcís Sala amb la intenció clara d’agredir els afeccionats escapulats, principalment de la penya Eskapulats. No ha estat la primera vegada que es registren enfrontaments entre aquests dos grups però aquest ha de ser un fet que marqui un abans i un després; no es pot permetre que en el nom del futbol popular, que en el nom de dos clubs històrics, es produeixin aquestes imatges. A la dècada dels 90 Barcelona va tenir la seva història negra amb els derbis Barça-Espanyol. Hem de treballar tots perquè això no passi. El futbol popular ha de ser un punt de trobada, un punt on els pobles, les aficions i tothom pugui estar a gust, no com en el futbol de masses.

La mostra del fet que estem embogint es va veure aquell diumenge, i la pregunta és clara. Fins a on hem d’arribar? Fins que hi hagi una desgràcia? Determinats grups -i no parlo de noms, cadascú sap que té a casa seva, grups ultres, ja tenen més poder social que el mateix club, i quan això passa, quan la gent s’identifica més amb un grup que amb el club, quin poder exerceix el control. Sempre queda dir que la federació ha d’actuar, però aquesta federació aplica multes merament econòmiques, i potser aquestes són curtes, molt curtes. Si jo sé que em comporto malament, que sóc un autèntic impresentable en el camp de futbol, a la grada, a fora de l’estadi i veig que no em passa res, què m’aturarà? RES, absolutament res. Si ni l’organisme que ha de regular la força em pot aturar, el següent pas ja és posar a prova les forces de seguretat. Fins que tots prenguem mal.

Hi ha una màxima: que als nens se’ls ha de protegir, i en un camp de futbol. Però al Narcís Sala, els nens eren un més. En un episodi d’aquests que mai es vol veure, els crios són crios, no els negarem la seva naturalesa, xutar a porta quan acaba el partit és el més normal, però el que ja no és normal és que uns nens insultin a una grada utilitzant l’opció sexual de les persones. Quan un nen dins un camp creu que dir maricón a la grada rival és quelcom acceptable, exactament és quan hem de veure que ens hem perdut. El futbol va néixer en el seu moment per unir la gent, per compartir, no per dividir i crispar.

Per això cal una profunda reflexió, de com s’entén el futbol popular. S’ha d’exigir, sí, però amb responsabilitats. Cada equip té les seves limitacions i s’arriba fins on s’arriba. Però sobretot hem de donar una volta al concepte de grada. Hem de ser conscients de qui representem. El futbol popular es mereix que tinguem una altra mentalitat. Hem de reflexionar, i sí, la grada que anima sempre serà la positiva, però quan passem a la via violenta, res ens separa de l’animal, irracional, boig, en definitiva, no humà.

Cal representar com es mereix l’Europa, el Martinenc, el Sant Andreu, l’Horta, tots. Hem de fer valer el futbol popular, donar valor als antics pobles de Barcelona, al cap i a la fi, estar a l’altura de la història que tots tenen darrere. Honorem el passat, gaudim el present i construïm el futur.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *