100 anys de l’assassinat del comissari Bravo Portillo

No ha commogut la crònica negra local tant com l’assassinat en un hort del carrer Legalitat de la prostituta Carmen Broto, amant de l’empresari Julio Muñoz Ramonet (1949), o l’agressió sexual i assassinat més recent al carrer Robí de Maria de los Ángeles Chiván (1999). Però el llibre 100 anys. 100 fotos. Gràcia 1897-1997 el tria com el fet i la imatge més important de 1919. El dia 5 de setembre d’aquell any, al carrer Santa Tecla 5, entre Còrsega i Bonavista, un grup d’acció anarquista va cosir a trets el comissari Manuel Bravo Portillo. Eren els temps on a la Barcelona de l’època era fàcil portar pistola i on encara era més fàcil agafar-se la justícia per la pròpia mà. En aquest context, ni les forces policials se cenyien sempre a la legalitat ni els ciutadans eren sempre obedients. Són els coneguts temps del pistolerisme.

El personatge, Manuel Bravo Portillo, havia nascut a les Filipines el 1876 i des de 1908 exercia com a policia a Barcelona i no li va tremolar el pols durant la Setmana Tràgica a l’hora de prendre mesures expeditives contra les revoltes populars que protestaven per la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc. Bravo Portillo va tenir premi en aquell moment i es va convertir en el comissari més jove de l’Estat.

Ben relacionat amb el capità general de Catalunya, Joaquín Milans del Bosch i amb les forces vives de la patronal, Bravo Portillo va teixir durant aquells anys una xarxa de relacions que seria reconeguda fins al punt que Alemanya va fitxar-lo com a espia durant la Primera Guerra Mundial. A escala local la seva especialitat va ser fer front al sindicalisme. Fins que el juny de 1918 el periòdic Solidaritat Obrera va publicar unes cartes que demostraven la seva activitat a favor dels alemanys. Va fer un breu pas per la presó.

El febrer de 1919 la vaga de la Canadenca va recrudir la tensió entre bàndols i Bravo Portillo, tècnicament apartat de la policia, es va alinear amb l’ala més dura de la repressió contra el moviment obrer col·laborant amb l’anomenada Banda Negra, un grup que va ordenar la crida, cerca i mort contra set sindicalistes sota recompensa de 25.000 pessetes per barba. Si el gener de 1918 aquesta mena de grupuscles ja havien estat vinculats a l’assassinat del professor Josep Albert Barret i Moner, el 17 de juliol de 1919 li va tocar al president del ram de l’aigua, Pau Sabater El Tero. Tornant de l’estiu, un 5 de setembre, en un dia que sembla que Bravo Portillo anava cap a Gràcia en tramvia a veure una amant, dos pistolers el van atrapar a la porta del 5 de Santa Tecla. Va perdre en el tiroteig.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *