Dret a existir i dret a defensar-se

per Enric Albaladejo

Quan fa dos anys van arribar milers de piolins en vaixells, que el mateix Homer qualificaria de vaixells negres, estava clar que no venien a prendre caipirinyes. Venien a fer la seva feina amb les eines de les que disposen. Un electricista disposa de regletes, cable o alicates, la policia disposa d’armes i així ens va anar l’1-O. Ara ens trobem en la mateixa situació i ja veiem els primers resultats de la seva honorable feina. Colpejar ciutadans pacífics i desarmats, només proveïts amb conviccions i la seva veu. I així els vam veure a l’aeroport, ficant la porra como si no hi hagués l’endemà.

Ahir a Passeig de Gràcia i rodalies, més del mateix i per no citar una font catalana direm que la mateixa reportera de la BBC anglesa ha afirmat en les seves cròniques i via Twitter, que els aldarulls van ser iniciats per la Policia Nacional i Mossos d’Esquadra, començant a disparar a tort i dret i repartint estopa de forma indiscriminada. Escenes semblants es van repetir arreu de Catalunya, com si es tractés d’una operació de càstig planificada.

Càstig per ser dissidents, càstig per ser independentistes, sobiranistes o simplement demòcrates. Pot ser, tan sols per ser catalans amb opinió pròpia. I tant és així que només tracten de demostrar amb fets, a força de cops i violència, que la sentència del Tribunal Suprem ha decretat la retallada de drets i llibertats definitivament. Manifestar-se i no ser agredit per la policia, ja no és un dret inalienable recollit a la constitució i a tots els codis jurídics i de conducta, si no un acte de sedició que cal tallar d’arrel.

Avui, mentre escric, el President Torra passeja amb una de les columnes que es dirigeixen a Barcelona per reivindicar la llibertat dels presos polítics, mentre la seva policia, que tampoc està per caipirinyes, atonyina la població unint esforços amb la Policia Nacional, amb un clar objectiu de reprimir la llibertat d’expressió. Torra crida a mobilitzar-se i a la desobediència, per posteriorment enviar els Mossos. I tot, mentre els advocats de la Generalitat de Catalunya es personen com a acusació particular contra tres dels detinguts al Passeig de Gràcia que demanaven la llibertat dels companys i amics del senyor Torra i el senyor Aragonès.

Com diria La Trinca, un gran merder. Aturem-nos, però, un moment i pensem uns segons: Quins son els drets bàsics que te Catalunya? Són dos essencialment: 1/ el d’existir com a territori, com a cultura i com a poble, i 2/ a defensar-se quan això primer es posa en qüestió. Sí, he dit bé a defensar-se com qualsevol altre poble del planeta i fer ho de forma pacífica sense risc de ser agredit i acusat falsament. És això, exactament el que estan fent els milers de persones que van a anar a l’aeroport, els del Passeig de Gràcia, els de les marxes i els estudiants, tot mostrant pancartes i bones intencions com a qualsevol país democràtic. Però, igual que el Govern de la Generalitat ha fet un viatge en el temps i ha tornat a l’època de règims anteriors, tot indica que l’Estat ha fet un viatge en l’espai i ara mateix ens trobem a la Turquia de Sánchez-Erdogan. Coses que té la física quàntica, que és del que deuen parlar a les reunions a Palau de la Plaça Sant Jaume, tot acusant a ciutadans que defensen aquest govern al·legítim.

Pot ser aquest article algú el consideri sedició, doncs és posterior a la sentència de Marchena i pot ser la meva porta o la de qualsevol altre català sigui esbotzada per les forces de l’ordre, el que no pot ser de cap manera és que després d’aquests fets la gent decideixi abaixar els braços i deixar de manifestar-se. Això no succeirà. El conflicte s’ha agreujat quan no enquistat i no dir res i ser alié a la injustícia, seria el mateix que ser-ne còmplice.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *