El noi de Dones del 36

per Albert Balanzà

Enguany la Fundació Arrels no ha facilitat dades per districtes de la gent que dorm al carrer i, en conseqüència, aquest setmanari no ha pogut complir amb l’element informatiu anual per fer entendre l’evolució que es produeix sobre aquesta problemàtica. M’ha quedat una frase molt bonica per començar la columna, però l’estadística, quan parlem de persones, i quan exerceixo de persona i no de periodista, bàsicament se me’n refot.

Ho dic jo, que cada dia en els últims dos mesos he vist a primera hora del matí, quan vaig a buscar la moto al pàrquing de les Dones del 36 un noi de la meva edat llevant-se poc a poc. Dorm dins un sac i sobre uns cartrons que el protegeixen del fred, de tant en tant l’acompanya un altre noi, amb qui fan pinya i es tapen mútuament del fred. A aquella hora, quan jo passo, estan xerrant breument abans de posar-se en marxa. A la tarda algun dia he vist el primer noi en els bancs de plaça de la Vila.

Amb el pas dels dies i la baixada de les temperatures, el portal on s’arrauleix el primer noi ha esdevingut més dur i desacollidor, si és que en algun moment ho ha estat. A la tarda-vespre hi ha joves que passen l’estona a la plaça, i també he pensat que el lloc és incòmode. Però res comparable amb el fet de passar nits i nits a l’intempèrie. Aquest dimecres, després de la pluja torrencial, el noi estava arraulit al màxim cap al portal. Quina mala nit que deu haver passat.

No he fet res per canviar la seva situació. Res. Només escriure aquesta columna. Tampoc sé si ell vol ser atès. Sé de què parlo perquè jo tenia un tiet en la mateixa situació. Però em faria feliç que els serveis del Districte o d’Arrels o algú amb més collons que jo fes alguna cosa per millorar les perspectives del noi de Dones del 36.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *