Mr. Scrooge, ell sí que és un antisistema

per Jordi Margarit

He de confessar que sempre he tingut debilitat i admiració per Mr. Scrooge, ni que sigui perquè és un dels personatges més defenestrats de la literatura universal que, a diferència de l’insuportable Siddhartha, li bufa per davant i per darrere l’espiritualitat i el sentit de la vida. Pensaments molts cursis i molt propis de societats benestants filles d’un capitalisme de croquetes i anar fent.

El meu primer contacte amb Mr. Scrooge va ser gràcies a una pel·lícula anglesa, un musical, amb el grandíssim actor Albert Finney, al capdavant. Va ser aleshores quan, i per causes del doblatge, vaig escoltar la meravellosa expressió castellana paparruchas, és a dir, falòrnies, que deia Scrooge davant els entusiasmes nadalencs dels personatges que l’envoltaven.

I és que Mr. Scrooge, més enllà de qualsevol anàlisi, ha de ser considerat com el precursor real del moviment antisistema, que a la CUP s’arribarà mai a besllumar. Ningú més que ell és capaç d’enfrontar-se, tot sol, a tanta absurditat de bondat i solidaritat establerta pel sistema capitalista que diu, com un mantra, que per Nadal cal ser solidari i posar cara d’Iceta, el del PSC, o d’Ufanosa Alcaldessa, la que va pactar amb l’extrema dreta una porció de poltrona i de poder.

Scrooge no és un egoista com tendenciosament ens han volgut fer creure. Ell pensa que si és capaç de prendre’s només una sopa a l’Absurda i Convergent Nit de Nadal, ara Junts per l’Absurda Nit de Nadal, els altres també ho poden fer. Per què no ha d’exigir un 24 de desembre un préstec que li deuen? La seva professió és prestamista, és a dir la que fan ara els bancs. Algú es pot imaginar un banc, actualment, no executant un desnonament perquè és 24 de desembre sense ser titllat d’antisistema? Potser aleshores des del poder benestant, alguns interessadament ens parlaran de maratons de solidaritat amb vendes de discos solidaris per finançar projectes solidaris, de grans recaptes d’aliments i altres falòrnies. És a dir, paparruchas que en cap cas pal·lien, i ells ho saben, el problema original.

El voler fer creure que per uns tristos dies podem fer que els versos de Josep Maria de Segarra puguin ser una realitat, més enllà de les llefiscoses cançons tradicionals que parlen de pobres alegres, pastorets i jesusets i hòsties celestials, és no lluitar contra un sistema imposat des d’una falsa cara de bondat capitalista de croquetes i anar fent. I Scrooge, malgrat els esperits dels Nadals que se li apareixen, de manera dolosa i miserable, per causar-li falsos remordiments productes de la por, és un antisitema que cal sempre defensar perquè lluita contra aquesta imposició. Perquè va contra tot aquest mantra que, anys rere any, se’ns imposa sense preguntar-nos, ni tant sols, des d’un referèndum acordat, pactat i legal, si ens ve de gust o no continuar amb totes aquestes falòrnies.

I potser la millor lluita contra un món estúpid i sense ànima, com deia el nostre poeta Pere IV, és revisar els clàssics i llegir-los des d’una visió que mai se’ns ha volgut explicar. Perquè l’ensenyament, com a eina del poder, també forma part d’aquest sistema que a molts no agrada, però que quan arriben aquestes dates majoritàriament s’oblida que cal canviar-lo per un de millor. En pro de cançonetes abominables i de Nits Màgiques de Reis Mags d’Orient que, de simples i bonistes que són, sembla que vinguin de la mà d’ufanosos pactes de govern que han fet i fan de la mentida la manera de fer i viure de la política. Cal doncs que aixequem les veus mentre construïm la millor barricada que podem fer, des de la llibertat i des dels llibres, la música, l’estudi, l’aprenentatge i la intel·ligència, mentre diem prou davant a tanta estupidesa nadalenca interessada i obstinada. Cal mostrar-nos tossudament alçats, com fa Mr. Scrooge des de fa segles, amb el nostre lliure pensament de no creure en allò que ens imposa un sistema benestant capitalista de Croquetes Ufanoses i Populistes i de governs pactats des de la misèria. Mentrestant, ens miren malament si parlem de falòrnies o de paparruchas, perquè no ens agrada allò que ens venen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *