Josep Fornés: “L’Ajuntament ara és una fàbrica de desil·lusió per als professionals de la cultura”

En Josep Fornés (Barcelona, 1957), l’activista gra­cienc, antropòleg, director del Museu Etnològic i de Cul­tures del Món, però també exdirector de l’Artesà, excap de centres cívics de Gràcia o impulsor de les primeres festes alternatives s’acaba de jubilar, dos anys abans del que li tocava. Ara prepara un projecte amb les universitats de les Illes Balears i Perpinyà, i un llibre sobre la Festa Major de Gràcia “amb molta lletra”. En aquesta entrevista Fornés explica el comiat per instància que li va adreçar a Ada Colau i els motius professionals per dir prou a l’estructura de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Plegues per motius professionals. Coneixent-te, segur que no ho fas perquè ja no tinguis res més a fer.
Afirmatiu. Són motius de dignitat. No puc treballar més per gent amb qui no comparteixo criteris professionals. Durant 40 anys he conegut sis alcaldes i he après de persones amb qui he col·laborat, però ja no a ordres de gent molt mediocre.

Te n’adones ara?
No, però fins ara no ho havia pogut fer. He tret el millor del que m’han deixat fer. Fins ara, que puc marxar amb una pensió prou digna.

No has rebut resposta de la instància ni dels teus caps.
En absolut. En aquests anys, només en una ocasió, la tinenta d’alcalde Gala Pin va admetre que m’entenia i que assumia la part que li tocava.

Tu li deies que feia nou anys que esperaves canvis i que te n’havies cansat. Però l’ICUB és una institució respectada aquests dies, elogiada per la cavalcada de Reis…
L’he anat a veure aquest any, la cavalcada. L’he trobada fosca…

Què li passa a l’ICUB?
Que s’ha de refundar, del tot.

Però dius que has treballat per a sis alcaldes. Quins canvis hi has…
Quins canvis?Jo he vist que sempre hi ha hagut la mateixa cultura organitzativa. Qui mana no és qui governa, i això ho sap tothom.

Que et plegui el director d’un museu municipal mereix una reacció.
No n’hi ha hagut.

Què passarà amb l’Etnològic?
Espero que es resolgui un concurs per cobrir la plaça que deixo. La ciutat mereix un premi a la meritocràcia.

Què no has pogut fer al Museu Etnològic en 17 ays de relació?
Canviar l’exposició estable. No m’ha donat temps. He trobat moltes resistències a fer-ho.

Fa unes setmanes Sergio Vila-Sanjuan deia al Cultura/s de La Vanguardia que Barcelona no és destí que mereixi la pena per veure exposicions de referència.
Això passa perquè els responsables culturals de la ciutat no confien en el talent propi de la ciutat, que potser més o menys però que és original. Una originalitat és capaç de captivar, una rèplica no. Mentre BCN tingui una actitud tan provinciana de creure que el que es fa al món és millor que el que és capaç de fer serà una ciutat mediocre.

Què has pogut fer, d’original?
Hem estat en xarxes internacionals interessades en el tractament de la diversitat, de les col·leccions africanes o com treballem amb el poble gitano. És evident que som valents i això fa que es fixin en tu. No ens ha calgut rebre exposicions itinerants sinó generar-les.

La cultura és víctima de les capelletes o de la política?
De la manca de política. Quan hi ha manca de visió política, els polítics deixen en mans de tecnòcrates dòcils responsabilitats que haurien d’estar en mans de gent amb llibertat de càtedra.

No t’has amagat mai de la teva ideologia. Això t’ha perjudicat?
No m’ha beneficiat. Jo no milito en cap partit però no sóc neutral. I no ser equidistant no em beneficia.

Ha entès el gremi la teva decisió?
Crec que hi ha un sentiment de gratitud. En aquest món encara hi ha molta por de dir el que es pensa.

No és el primer cop que deixes un projecte que t’esmenen massa: el protocol festiu de Gràcia.
No me’l van encarregar a mi inicialment. Quan no sabien per on avançar, me’l van fer reformular i un cop el vaig retornar van fer públic un redactat molt diferent i no el vaig reconèixer com a meu.

On t’has sentit més còmode: lidiant a l’ICUB o a Gràcia?
La gestió de la cultura no és còmoda, és una gestió de crisi. Fas surar gent. Dirigir d’una forma no tòxica, quasi llibertària. Últimament els equips es destrueixen amb una facilitat vertiginosa. L’Ajuntament ara mateix és una fàbrica de desil·lusió per als professionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *