Agendes i calendaris: el de la Diabòlica, un invent

per Josep Maria Contel, fotoperiodista i historiador local

Diu la dita que per cap d’any “el calendari nou treu el vell de casa”; una afirmació certa malgrat que en l’actualitat els calendaris gairebé han sortit de casa de la mà dels telèfons anomenats intel·ligents. Breviaris moderns que permeten als seus portadors llegir tot un seguit de lletanies modernes mentre comproven en quin dia, hora i país viuen, i també com bon calendari del pagès, estan informats del temps que fa i farà. Darrere d’aquesta modernitat, aquella litúrguia que molts mortals feien a final d’any d’anar a cercar el nou calendari sembla gairebé anacrònica. Per una banda, per la manca d’interès i per l’altra, tenim una mà d’opcions, les entitats bancàries ja no són el que eren, a alguna farmàcia encara podem trobar algun calendari amb gatets, amb la desaparició de molts tallers també han desaparegut els seus calendaris peculiars, algunes editorials encara en fan algun per vendre i finalment hi hauria els calendaris d’entitats i altres que els fan entre el divertiment, l’autofinançament i/o la solidaritat entre altres coses

I és en aquest darrer dit de la mà, on el calendari que m’ha cridat més l’atenció aquest any és el que ha posat a la venda la colla Diabòlica de Gràcia, una barreja de pintura i foc a través de les fotografies de l’Eloi M. Caballero -Lemon- que formant equip amb Marta Jiménez, Marta Vilar i Jordi Lluís l’han creat i dirigit.

Una aventura que es va iniciar fa mesos, amb el rere fons del calendari del 2014, una proposta de nus emmascarats amb els diferents elements diabòlics de la colla, però que en aquesta ocasió han fet algunes passes endavant.

Un treball el del 2020, en el que han barrejat els nus i els elements de la colla com ara els vestits, tabals, masses, carrutxes, etc, amb les pintures de dotze quadres reconeguts: El naixement de venus de Sandro Botticelli, El crit d’Edvard Munch, La creació d’Adàn de Miquel Àngel, L’últim sopar de Leonardo da Vinci, La lletera de Johannes Vermeer, Las meninas de Diego Velázquez, La Llibertat guiant al poble d’ Eugéne Delacroix, La noia en la finestra de Salvador Dalí, Els afusellaments del tres de maig de Francisco de Goya, El fill de l’home de René Magritte, entre altres.

Un divertit i entretingut treball coral que es veu reflectit a cadascuna d’aquestes obres, reproduïdes amb una acurada posada en escena, i on es crea una nova obra d’art, en aquesta ocasió d’art contemporani partint de l’enssència de la Diabòlica de Gràcia, del seu ADN. Un projecte que també té la seva vessant solidària en destinar un euro del preu de venda a Alerta Solidari.

No fa massa temps una persona em deia que ja no creia en els calendaris, les agendes en paper, que ara tothom els utilitzava digitals. Potser té raó, però projectes com aquest, fan que els calendaris estiguin vius, que a casa tinguis un de gatets i que guardat com a una proposta interessant el de la Diabòlica de Gràcia, un treball valent, arriscat i fruit de la socialització d’un grup de dones i homes perquè el vell costum del calendari no es perdi.
Ja saben, El qui dies passa anys empeny, i això és el que s’acostuma a fer per sentir-se viu i no morir.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *