Josep Maria Raya: “Hem avançat poc a recolzar la cultura emergent en benefici de la cultura popular”

Societat

En Josep Maria Raya (Barcelona, 1954), director de Serveis a les Persones del Districte de Gràcia, es jubila després de 26 anys al capdavant de la màquina tècnica que opera des de plaça de la Vila. A l’Ajuntament hi va entrar el 1980 i dijous va ser el seu últim dia. Se’n va el cap de trajectòria més llarga, l’home que ho fa tot a Gràcia, que dirien els Astrud.

Tota una vida. Com te’n vas? Tenies ganes de passar pàgina?
Jo no visc per treballar, fins i tot diria que sóc una mica dropo. Tinc la força per seguir treballant, però també la tinc per fer altres coses: estar més temps amb la meva dona, anar a l’Empordà, viatjar…

Quina és la teva altra passió?
La música barroca i la lectura. Tinc molts llibres per llegir i molt Bach per escoltar.

Has tingut una feina que has dominat absolutament: 26 anys. Com era una setmana teva?
Serveis a les Persones és un equip que té unes línies de treball i anem donant guies per executar-les. En el meu cas, a més, també he tingut una predisposició al fet que es presentés qualsevol i atendre’l: un avi, una entitat… gent que passa i et vol consultar un tema. La meva porta sempre estava oberta. I també suplir els tècnics per estar al dia de tot i donar continuïtat.

El polític passa, el tècnic queda.
Sí, sobretot pel que deia de la continuïtat, amb serveis tècnics i gerència. Normalment es canvia de regidor cada quatre anys, excepte ara amb l’Eloi. També depèn del perfil de consellera tècnica, i ara n’hi ha una que treballa com una bèstia.

No facis un rànquing de regidors, però sí quins records t’endús.
Amb qui vaig treballar més a gust va ser amb Ricard Martínez. Era com una persona del carrer que està treballant amb tu i que et trucava per consultar-te idees. També em va marcar Ferran Mascarell, un home de rigidesa; en una hora avançàvem una setmana, i va ser qui va cosir el nord i el sud del districte. I ara l’Eloi i el seu equip, el més proper ideològicament a mi: hi ha hagut molts temes que s’han tractat amb un altre tarannà. T’acompanyen als llocs, per exemple, quan abans anaves sol a mediar en tota mena de pollastres.

Tu que ets qui més té l’evolució del districte al cap, on érem i on som?
Puc parlar pel meu àmbit: s’ha anat creixent en regulació fins a un extrem… M’és difícil plantejar-me la intervenció ciutadana des del punt de vista del risc que té. En subvencions hem arribat a un punt com si tots fóssim sospitosos de ser Millet. Els primers Foguerons eren un paperet… Ara hem crescut però ens hem burocratitzat brutalment.

Més quantitat. Més qualitat?
Hem avançat poc en el suport a projectes de cultura emergent i ens hem concentrat massa en la cultura popular. La cultura popular té una pressió al districte que òbviament no s’oposa però sí que entorpeix un altre avançament. Els Premis Salambó no s’haurien d’haver perdut, les galeries que han hagut de marxar, la Caldera, l’Artenbrut, ara el Gràcia Llegeix… Podríem haver fet més.

Queda l’Heliogàbal, el Festigàbal…
I el que ha costat… El Festigàbal va estar a punt de ser víctima per un problema de cerveses!

Quina és la petició més estranya que has hagut d’atendre?
Quan ens van demanar que a la Creueta del Coll col·loquéssim pantalles al turó que l’envolta perquè els voyeurs no miressin la senyora o la filla de X que estava en banyador a la piscina.

Ai, mare! I el projecte del qual te’n sent més orgullós?
Radars. El projecte va néixer per la mort per inanició d’una dona a Príncep d’Astúries. Un Sant Medir. Va haver-hi una sèrie d’errors d’avís. Amb la Montse Filomeno de gerent, una noia de l’equip va proposar la idea i vam començar en quatre blocs de Grassot. Fandos ho va estendre a la ciutat.

Què li recomanes al teu successor?
Que el 90% de la gent amb qui es reunirà dedica aquell temps, més enllà de la feina, a la comunitat. Dues: treballem per ajudar, no per posar traves. Tres: confiança en l’equip.

Amb quins ulls et miraràs Gràcia?
Amb estima… però quan passi un any! M’he fet la proposta de no ser el 15 d’agost a Barcelona.