Gràcia treballa en un pla de recuperació dels refugis que ampliï la memòria de Diamant

El nou Pla d’Actuació del Districte, avançat per L’Independent la setmana passada, no conté grans sorpreses tenint en compte algunes herències assumides de l’anterior mandat o anunciades en campanya electoral, però entre les propostes més llamineres a desenvolupar hi figura un pla de recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que a Gràcia tenen com a principal símbol i espai de visites organitzades el refugi de la plaça del Diamant, inaugurat ara fa tretze anys.

Ara, a partir de les converses informals mantingudes en el passat mandat entre dirigents polítics, tècnics municipals i experts locals i amb l’òrgan de participació de la Taula de Memòria com a lloc de debat, el Districte preveu treballar un pla que ampliï la visualització d’aquests entramats de túnels d’iniciativa popular que van servir per acollir la població civil davant dels bombardejos i amplificar alhora la memòria històrica del seu significat.

Els treballs de definició del nou pla de refugis encara estan a les beceroles i el Districte admet que té tot el mandat per concretar-lo. “Però ho volem fer”, ha apuntat la consellera de Memòria Històrica, Àngels Tomàs. Els experts consultats, com el president del Taller d’Història, Josep Maria Contel -de fet, l’entitat que gestiona les visites al refugi de Diamant-, no preveuen la recuperació de cap gran espai per a visites setmanals però sí possibles accions als refugis que es mantenen en bon estat encara a les places Joanic i Revolució.

La memòria històrica tornarà a tenir prioritat en aquest mandat a Gràcia, després que en els últims quatre anys es canviés el nom de la plaça Joan Carles I, s’eliminessin les plaques franquistes de les façanes o ara estigui a punt d’estrenar-se la mitgera de la miliciana, i els refugis antiaeris de la Guerra Civil tornaran a tenir un protagonisme central, segons es desprèn de l’apartat específic que conté el Pla d’Actuació de Gràcia 2020-2023 i que es començarà a debatre a partir de dilluns que ve.

El document no va més enllà de l’esment a un pla de refugis en una línia de l’eix 5 dedicat a aprenentatges, creativitat i vincles, però l’equip de govern de BComú-PSC, els tècnics municipals i experts locals ja han començat a parlar de possibles accions que ampliïn la memòria que simbolitza gairebé en solitari i a la vista del gran públic el refugi de la plaça del Diamant.

Tretze anys han passat des de la inauguració de l’entramat de túnels que es desplega fins a dotze metres de profunditat al Diamant, amb els dos badalots d’accés que ja s’han convertit en porteries alternatives de futbol per als nens i nenes i amb el llistó de ferró que a terra recorda les víctimes de la Guerra Civil.

Una troballa de 1992. La recuperació del refugi de la plaça del Diamant va ser una llarga reivindicació dels veïns als anys 90, després que el 1992 unes obres descobrissin el bon estat de l’espai soterrani i el Districte, en el mandat de la regidora Teresa Sandoval, activés la reforma i l’obertura al públic. Després d’uns quants retards, l’estrena de l’equipament es va fer el gener de 2007 en la recta final de mandat del republicà Ricard Martínez.

La consellera de Memòria Històrica, Àngels Tomàs, ha mostrat la determinació del Districte a desplegar aquest pla de refugis i ha assegurat que en el marc de la Taula de Memòria estrenada en el passat mandat serà l’àmbit on es recolliran les propostes d’amplificació del discurs sobre els espais més susceptibles d’acollir accions. “Tenim un mandat per anar treballant en aquest sentit i hem de veure què ens permet fer la situació de cada instal·lació, però ho volem fer”, ha apuntat.

El president del Taller d’Història de Gràcia, l’historiador Josep Maria Contel, en una primera diagnosi de possibilitats, ha afirmat que no és previsible la recuperació d’un espai similar a les dimensions del refugi de la plaça del Diamant, on l’entitat que representa cada diumenge fa visites a les 11 hores, però sí que es poden estudiar accions o visites puntuals als refugis ben consolidats de les places de Joanic i de Revolució. El refugi de Revolució, de fet, està obert a tothom que en demani la clau i vulgui baixar fins a la quarta planta soterrània del pàrquing de la plaça, on una porta-reixa hi doni accés.

Altres espais que van actuar com a refugi, de la norantena de diverses dimensions que hi ha només a Gràcia, com el de l’Instituto Europeo di Design, té accés a través d’una porta d’una aula i eventualment podria ser visitable; un altre accés del mateix, a través d’una tapa de clavegueram falsa que hi ha a Bellver amb Santa Clotilde, no és vàlid perquè l’interior no està arranjat i les parets estan poc assentades, segons va poder constatar ara fa tres anys aquest setmanari (vegeu número 646).

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *