J.M. Rofes: “L’acord per la nova pista de Lluïsos és el més urgent”

Josep Maria Rofes és el president de la comissió del 75è aniversari de la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, que divendres 24 va celebrar el primer acte al teatre de l’entitat i del qual es mostra molt satisfet de com va anar.

Quanta gent forma part d’aquesta comissió?
La Laura Rafegas, la Mercè Marín, la Susanna Álvarez, el Josep Morris, el Joan Guiu i jo mateix. Tots nosaltres hem estat vinculats a la secció de moltes maneres diferents, com a jugadors, entrenadors, directius o presidents.

Quins són els següents actes que esteu preparant?
Tenim previst fer un torneig d’històrics, tant masculí com femení, amb clubs que també hagin celebrat els seus 75 anys d’història, un clínic d’alt nivell i per organitzar-lo comptem amb l’Associació Catalana d’Entrenadors, on volem que hi participi la màxima gent possible. També tenim al cap alguna activitat més on es posi de rellevància la vessant social, cultural i familiar que tenim als Lluïsos. Hi haurà diferents actes durant tot el 2020, i en tots ells hi haurà una caixa de solidaritat per recollir diners per a la Marató de TV3.

Quines són les dates més significatives de la secció?
L’any 1945, el de la creació de la secció, m’agrada destacar la gran tasca que van fer tots ells amb uns recursos molt limitats. L’any 1962, el de la construcció de la pista, la segona coberta de tot Barcelona, l’any 1972 amb la creació del primer equip femení, clínics històrics com el de John Wooden de la Universitat de UCLA, una llegenda del bàsquet, i a nivell esportiu els ascensos a la Lliga EBA i a la Lliga Nacional Femenina.

Com entres per primera vegada als Lluïsos de Gràcia?
L’any 1969 quan un amic de l’escola que després va ser el meu cunyat em va dir que en el seu equip els hi faltaven jugadors i vaig apuntar-m’hi. Vaig jugar uns anys, després vaig ser entrenador, director tècnic i president de l’entitat. Vaig conèixer la meva dona als Lluïsos i fins i tot em vaig casar a la pista!

La secció de bàsquet teniu famílies senceres implicades, quin és el secret?
Hi ha molta gent que li ha dedicat estima, treball i voluntat perquè la secció tiri endavant, i d’alguna manera ho hem traspassat de pares a fills, que han començat sent jugadors, després entrenadors o delegats, després directius, i que quan tenen fills comencen a jugar i segueixen una evolució semblant. També hi ha gent que ha marxat i que quan ha tingut fills ha tornat.

El principal reclam dels últims anys és la creació d’una nova pista.
Sí, és el més urgent, la pista actual no fa les mides reglamentàries, per al bàsquet de promoció encara ens serveix, però pels sèniors ja no. El que més es veu és que els diumenges els sèniors juguen els seus partits al Josep Comellas, però entre setmana hi ha molts equips entrenant a La Salle Gràcia, al Pau Casals o altres escoles. La secció ha anat creixent de mica en mica i ara són 23 equips, uns 300 jugadors i jugadores, és evident que amb la pista actual no donem l’abast.

Quina és la situació actual d’aquest tema?
El projecte de la nova pista està bastant avançat, però falta trobar el finançament per tirar-ho endavant.

Un desig per aquests 12 mesos de celebració?
Seria fantàstic que en l’acte de cloenda previst pel mes de desembre poguéssim anunciar un acord amb les institucions per la construcció de la nova pista. Sabem que l’obra serà llarga, però seria la cirereta del pastís de la celebració si podem dir que s’ha arribat a un acord entre la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, amb l’ajuda dels bancs.

, , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *